L’esquelet dels crustacis està format per quitina i mitjançant un procés de desacetilació s’obté el quitosà. El quitosà és un polímer natural que és pot utilitzar per moltes aplicacions en el camp de la ciència i tecnologia. Precisament això és el que estan fent dos socis del Club Nàutic Cambrils, Lluís Bosch i Miquel Sisteré. Juntament amb un equip d’investigació de la Universitat Rovira i Virgili, estan creant una pintura anitifouling amb el quitosà procedent de la closca de la gamba com a principal component.

Un projecte que han batejat amb el nom “Grup d’Investigació Quitosà”.

Miquel Sisteré és metge i fa recerca en càncer i malalties minoritàries. Col·labora amb un equip de la Universitat Rovira i Virgili format per Joan Rosell Llompart, físic professor d’ICREA; Ricard Garcia Valls, cap del departament de química de la URV i Yaride Pérez Pacheco, doctora en química. En la seva recerca estan treballant en un estudi biomèdic per utilitzar el quitosà per encapsular medicaments a nivell nano (petit com un virus). Amb això aconseguirien introduir medicaments al cos i que actuessin directes a la part que interessa, on hi ha el càncer o les metàstasis. La seva idea és posar medicaments dintre d’unes boletes formades per quitosà, i enviar-les a la sang per buscar el càncer, disparar allí, i només allí.

Per fer la recerca cal aconseguir diners. Aquí és on va entrar en joc Lluís Bosch. Amb ell van parlar de com incrementar les sortides a la seva idea base, que és utilitzar un polímer, biodegradable i natural per poder utilitzar-lo al nostre dia a dia. Ell es va moure per buscar gent que s’involucrés al projecte. Bosch, que a més de metge, té formació en bioenginyeria, va plantejar crear una pintura antifouling. Després d’analitzar-ho tot, arriben a la conclusió que és una bona sortida, que ha de poder funcionar.

Calia buscar una sortida industrial perquè la part biomèdica és molt lenta. Es tarden molts anys a aconseguir l’objectiu, per la multitud d’entrebancs i temps d’espera.

El seu producte és bo per dues raons. L’antifouling es fa amb coure, i és contaminant. Amb aquest producte s’utilitzaria menys coure i l’alliberament en el medi seria menor. En segon lloc, amb el seu producte, l’alliberació de coure al medi seria lineal, molt progressiva. I duraria tot un any.

El Grup d’Investigació Quitosà ha demanat subvencions al GALP (Grup d’Acció Local Pesquera). I és que de moment és un projecte subvencionat per ells mateixos. Tot el que han gastat ha estat pagat per ells o gràcies a amics que tenen empreses i hi col·laboren amb el que poden.

La closca de les gambes els hi subministra Peixos Savall, empresa de Cambrils. Ara estan en fase experimental, creant l’antifouling en quantitats petites per anar a fent proves. De fet ja l’estan testant a la L2. Està a l’aigua des de fa uns dies en làmines d’alumini, que estan pintades amb resina epoxi i a sobre hi tenen una capa del seu antifouling. El tindran un any per fer la prova.

Grup d’Investigació Quitosà ha buscat altres col·laboradors, a banda de Peixos Savall. Masergrup ha entrat al projecte a través de Tecnol, amb el qual ha firmat un conveni mitjançant la Fundació Rovira i Virgili.

Ara, a l’espera de resultats, l’equip confia que aquest nou producte pugui adaptar-se a les necessitats dels navegants i que tingui un interès comercial i per a les administracions per ser un producte biosostenible i formi part d’una economia circular vinculada al nostre territori.