Juan Telleria té 72 anys i aquest 2026 farà dues dècades com a soci del Club Nàutic Cambrils. Uns anys en els quals ha gaudit de la nàutica i de Cambrils. Assegura que ho continuarà fent, ja que passa més temps aquí que a la seva Pamplona natal.

Ja navegava a la seva infància?

Sí, la meva família és oriunda del País Basc. Tinc moltíssims parents i amics a Zumaia, a Getaria, a Donosti. I a Donosti passava els estius sempre. I allà un oncle meu tenia el que aleshores es deia un balandre. Era un veler. Solíem sortir a navegar i era meravellós. Tinc uns records increïbles. I després, amb el pas dels anys, ho vaig deixar perquè vaig estar estudiant i treballant a Alemanya.

Què va estudiar?

A Alemanya vaig estudiar Sociologia i Antropologia. Però laboralment m’he dedicat al comerç exterior. En temes d´exportació, de comerç exterior. Ara estic pràcticament jubilat. Viatjo encara una mica. Tinc algun client per aquí. Aquests clients que al final són amics, saps?

Després de ser a Alemanya, que vaig estar com deu anys gairebé, em vaig casar amb una dona alemanya també.

Ah, sí? La va conèixer allà?

No, la vaig conèixer a Pamplona abans d’anar a estudiar la carrera a Alemanya. A Pamplona vaig començar Ciències de la Informació. En aquells temps s’emportava ser de la tuna, i jo ho era. Un gener plujós, de cop i volta, en un bar de la part vella de Pamplona, ​​vam anar i… Camina! Tres noies! Doncs semblen estrangeres, caram! Doncs practicarem una mica l’anglès! Una era la meva futura dona. Estava d’intercanvi en un liceu d’una ciutat que es diu Pau, als Pirineus, i feia una ruta per Espanya amb dues amigues.

Em va dir, Hi ha Alemanya, vine a veure’l! Em vaig matricular d’alemany a la Universitat de Navarra, on jo estava estudiant. El meu professor d’alemany, que encara viu, cada cop que em veu, diu… ¡Ah! ¡L’alumne que més ràpid va aprendre alemany de la història! Per interès! Perquè tenia interès. Aleshores, va ser divertidíssim.

I, al cap d’un any, que ja sabia més o menys, me’n vaig anar a Alemanya a estudiar. Allí vivim gairebé deu anys i vam tornar a Pamplona.

Era funcionària de l’Estat. Tenia una càtedra d’Institut de Secundària. Es va agafar una excedència. Ens vam establir a Pamplona. Vaig obrir-me un despatx i la meva dona també va posar una acadèmia d’idiomes. Em tocava viatjar moltíssim. He viatjat més que les maletes del cordovès.

I la nàutica?

Quan vivia a Alemanya l’única nàutica que jo vaig tocar va ser el caiac, al riu de la universitat, allà a Marburg. En algun moment vaig remar en un equip i tal, però vaja, aquest va ser l’únic contacte amb l’aigua.

A la tornada estiuejàvem a Sant Sebastià. Però és clar, ja teníem un nen petit. I després en va venir un altre, al cap de quatre anys. Frank i Max. El problema a Sant Sebastià era la meteorologia. Una Setmana Santa vam venir a Cambrils per visitar un amic que havia comprat un apartament aquí. I dic, fotre, i això? Que bonic, quin temps, quina meravella, què no sé què. Era l’any 92. Ens comprem un apartament. Encantats és poc. Els meus fills van gaudir allò que no està escrit aquí.

El nostre amic era soci del Club Nàutic Cambrils. Tenia una embarcació i sortíem amb ell a navegar. Anàvem al Delta, a l’Ampolla… A la meva dona també li atreia el mar. I els nens encantats. Així que comprem una embarcació petita. La bategem Max und Moritz, que són com el Zipi i Zape alemany. Aleshores els meus fills eren Max und Moritz, perquè eren més dolents que la quina, i estaven tot el dia fent el mico.

Primer vaig estar de trànsit i el 2006 em vaig fer soci. I he aprofitat bé tots els estius.

Per què li agrada navegar?

Primer perquè el mar et transmet una cosa que la terra no et transmet. El mar és meravellós. I si ets a dins, doncs millor encara. Després, m’agrada la talassoteràpia, entre cometes. Vull dir, m’agrada banyar-me al mar, perquè és meravellós. Però m’agrada banyar-me a la mar net. És un món que m’apassiona. A la meva escala petita, de nàutica de butxaca, com et dic, però estic enamorat del mar.

La meva dona va morir fa uns anys. Actualment tinc una altra parella. I he tingut sort perquè, a més a més de ser catalana, li encanta navegar. Ella és de Barcelona. I li ha agradat tant Cambrils que també s’ha comprat una casa aquí.

Per què recomanaria el Club Nàutic Cambrils?

La gent que sou aquí, és a dir, sempre fantàstica, de veritat. És a dir, una amabilitat, una actitud, sempre facilitant les coses. Jo estic encantat, però encantat, de sempre. I després, a banda d’això, és un port que, per mi, ofereix moltes coses. Els serveis, des que es van reformar, són fenomenals.

Ara pràcticament visc més aquí que a Pamplona. He viscut a Frankfurt, a Madrid, he viatjat molt, les ciutats grans no em són alienes. Però ja no les tolero. Aquí estic encantat. Així que… Perfecte.