Nascuda a Vigo de Sanabria (Zamora) fa 65 anys, Luci Montesinos resideix a Salvatierra de Esca (Zaragoza) per amor. Va conèixer el seu marit per feina, que era d’allà i allà s’hi va traslladar. En aquest petit poble de 200 habitants va ser la primera alcaldessa de la història i actualment és regidora de Cultura i Personal, a més de tenir una empresa constructora. Però necessitaven mar, calor i platja i fa 20 anys que passen part del seu temps a Cambrils i al Club Nàutic Cambrils.

Com vas conèixer Cambrils?

Als 14 anys venia a estiuejar amb uns familiars Salou i llavors vaig conèixer l’existència de Cambrils, però no vaig venir. Va ser quan ens vam casar que vam venir aquí en el nostre viatge de nuvis. I ens va agradar tant que seguíem venint a Cambrils d´hotel quan teníem ocasió durant 20 anys.

Després de 20 anys vau donar un va passar més.

Sí, fa 22 anys que ens vam comprar la casa al port de Cambrils. Volíem tenir una segona residència a prop del mar. A la zona on vivim tenim molt a prop la costa de Cantàbric, però és una zona on el clima és molt semblant al del nostre poble. Jo si surto de casa meva vull passar un dia amb caloreta a la platja amb tovallola al sol. I això Donosti no m’ho ofereix. L’altra opció, Andalusia, és molt lluny. Per això vam venir cap aquí.

La vostra gran afició és la pesca. Com va començar?

En arribar a Cambrils no havíem navegat mai. Però a l’escala de l’edifici on vam comprar aquí el pis teníem una connexió especial amb un senyor que havia estat pescador i de tant en tant ens donava peix. A Juan Carlos, el meu marit, li proposava anar a pescar i Juan Carlos mai no es decidia fins que un dia va acceptar. Li va dir: “Lliga’m un cap a la cama que no sé nedar”. Va ser i aquest va ser el verí. El va enganxar. Vam comprar el primer vaixell de 7 metres, que es deia Entadeban. I tots dos ens vam treure el títol de capità de iot.

Ell es va enganxar a la pesca, però tu també.

Jo sí. Jo al principi anava, m’estirava i prenia el sol fins a la primera vegada que vaig agafar la canya i se’m van enganxar tres o quatre peixos. No vegis quin riure. Passava un catamarà de turistes. I jo amb els meus peixos aquí que no sabia què fer. La canya anava d’una banda a l’altra, Juan Carlos en un racó perquè pensava que si s’aixecava li clavava l’ham i els turistes aplaudint-me. Jo no sabia si agafar els peixos o saludar els fans. Aquest va ser el meu primer dia.

Què us agrada de la pesca?

Jo penso que és com una droga, sempre vols un peix més gran, i un altre tipus de peix, i a veure si ets la primera, i a veure si arribes al màxim pescant.

A més, la secció de pesca del Club s’està reanimant molt els darrers anys, hi ha molt bons pescadors i sobretot, bona gent. T’ajuntes, fas un esmorzar i et relaciones, que al final és del que es tracta, interactuar amb altra gent.

El vostre fill també és aficionat a la pesca?

A ell li agrada més navegar que no pas pescar. Té 41 anys i dues filles petites. El meu objectiu és transmetre a les meves netes la meva passió pel mar. De fet, a la gran, que té 4 anys, ja agafa la canya.

A l’agost farà 20 anys que et vas fer sòcia. Com heu vist l’evolució del Club?

Molt positiva en tots els aspectes. A nivell personal jo he fet amics. Et relaciones amb un altre tipus de gent, aprens de tot, no només a pescar. I amb les darreres obres de renovació crec que és perfecte, que ho necessitava i que han de seguir fins a acabar.

Per què recomanaries el Club Nàutic Cambrils?

Per moltes coses. Primer per la situació. Després per la gent, no sols socis, i pels serveis, evidentment.