Oliver Klein és l’alcalde de Cambrils i té molt clar que el Club Nàutic Cambrils és un motor econòmic i social importantíssim per la ciutat i el territori. És un enamorat del mar des de petit i fa tres anys es va treure la llicència de navegació, tot i que confessa que sempre que navega ho fa com a tripulant.

On va néixer?

A Miravet, fa 49 anys. Allà hi vaig viure fins als 5 anys. Va ser llavors quan ens vam mudar a Cambrils, ja que la meva mare, que era mestra, va guanyar la plaça fixa aquí. Vivíem a la zona de Ponent i jo era un enamorat del mar. Recordo el soroll de l’aigua amb les pedres.

Per què el cognom de Klein?

Perquè el meu pare va ser un dels primers turistes alemanys de la Costa Brava, a finals dels anys 60. Allà va conèixer a la meva mare, que anava a treballar allí per guanyar diners i estalviar per pagar-se els seus estudis universitaris.

Havia tingut contacte amb el mar a banda de gaudir de la platja?

Al meu pare li agradava molt viatjar i  navegar i hem anat pel mar del Nord, pels rius de Centre Europa… He navegat molt i en embarcacions de tot tipus.

En un dels seus viatges va conèixer a la seva dona.

Sí. Jo viatjava bastant i un dels meus viatges va ser al Marroc. Quan era a Tànger, ella s’hi va desplaçar des de Rabat, que és d’on és ella, perque estava treballant en un projecte d’una ONG. Ens vam conèixer i va ser amor a primera vista i ens vam casar de seguida.

En aquell moment jo estava acabant el doctorat de Relacions Internacionals i Dret Comunitari Europeu a Alemanya. La carrera de Ciències Polítiques la vaig fer a Barcelona. La meva primera feina va ser a Alemanya i vam viure uns anys allí. Després ens vam mudar a Barcelona per feina dels dos, on vam viure-hi un any i mig. Finalment vam tornar a Cambrils, també per feina. Jo sóc professor a la URV.

Per què el seu interès per la política?

La meva mare va estar vinculada en política i el cuquet l’he viscut sempre. Jo he vist en la meva família les ganes de servei públic. I ja des de la mateixa escola. Tot i que ella també va ser regidora. Però hi ha un punt que vols ampliar i jo vaig fer un salt qualitatiu amb l’objectiu de gestionar un municipi.

Al estudiar Ciències Polítiques jo he dit moltes vegades que el fet d’estar en política activa, la carrera i el ser professor és la teoria, però la pràctica és el que em toca fer a mi en el dia a dia. I han d’anar de la mà.

Ara ha hagut de deixar a un costat l’ensenyament, ho troba a faltar?

Sí, però si ets alcalde, ho ets 24 hores. I ho has d’acceptar, tot i que tinc molt clar que la meva professió és ser professor de Ciències Polítiques, i que la meva contribució al servei públic és dedicar-me a la política, en aquest cas, local.

L’Ajuntament i el Club Nàutic col·laborem sovint. Vostè ens coneix fa anys, quan eres regidor de Promoció de Ciutat i es celebrava per primer cop la Fira Marítima.

Sí. Era un aparador de les activitats nàutiques que es fan al port, era un aparador per a les empreses que ofereixen els seus serveis nàutics, i que n’hi ha moltes; i evidentment volíem posar Cambrils en la capitalitat nàutica de la Catalunya sud i crec que ho vam aconseguir parcialment. Tot i que ja no es faci, els objectius han de continuar.

Arran de la Fira Marítima va conèixer molt més el Club Nàutic. Com el definiria?

Vaig constatar fa molts anys que el Club Nàutic no pot viure d’esquenes al municipi i jo vaig poder contribuir a aquesta obertura sent-ne regidor de Promoció Econòmica. Considero que és una de les grans institucions que dinamitzen el municipi. És un motor econòmic, social, gairebé patrimonial, turístic de primer nivell. Crec que és un gran invent dels qui ho van forjar en la seva època i que van ser visionaris. En ell s’hi fan moltes activitats i important pel municipi i el territori.

Els seus tres fills practiquen vela a l’estiu.

Sí, des de ben petits i els hi encanta. I jo estic orgullós que coneguin aquest esport i el sàpiguen practicar. Els nens que viuen a la muntanya, esquien. Nosaltres estem al mar i és bo saber-ne. 

De fet vostè es va treure fa tres anys la Llicència de Navegació amb la nostra Acadèmia Nàutica.

Sí. Va ser una experiència molt bona. Més enllà del títol, la preparació, el conèixer gent amb el mateix interès, el professor, que va ser molt amè… molt content. Tot i que com a patró no l’he posat en pràctica. Quan navego ho faig com a tripulant.

Per què li agrada navegar?

M’agrada molt el mar. Ser-hi dins és molt diferent a veure’l de fora. És estar dins la naturalesa, tot i que és més arriscat. Quan navego, m’agrada la sensació d’estar dins del mar, és una sort ser-hi.