L’Albert Punset va néixer a la Vilella Baixa, al bell mig del Priorat, fa 77 anys. El seu pare era el metge de la zona, però amb un any d’edat es van traslladar a Salou, per la feina del seu pare. No va ser fins que tenia 50 anys, després de viure una dècada a la República Dominicana, que es va interessar per la navegació. La compra de la seva embarcació, el San Miguel, el va portar fins al Club Nàutic Cambrils, on assegura que és feliç.

Quan comença la seva relació amb la nàutica?

Va ser tard. Em dedico a l’Hosteleria, tinc un restaurant a Salou. Com que tinc el negoci davant del Club Nàutic, m’hi vaig fer soci, per comoditat. Inclús vaig ser molts anys membre de la Junta Directiva.

L’hosteleria requereix molt sacrifici i no tenia temps, però em vaig començar a relaxar una mica i quan vaig tornar de Santo Domingo, el 1993, em vaig comprar una motora d’11 metres, que es deia Santo Domingo i que vaig tenir dotze anys.

Com va ser que va anar a la República Dominicana?

M’atreia i vaig marxar amb la familia el 1980. Hi volia fer alguna cosa. El primer any vaig llogar una casa i el segon ja vaig comprar un terreny i vaig començar a fer una casa. Buscant coses vaig posar una finca d’advocats i com que era molt gran, després vaig posar mangos. Hi vaig tenir 45 mil arbres. Vaig fer de pagès.

Continuava venint a Salou.

Sí, el restaurant el tenia igual, tenia molt bon personal. Els estius venia aquí un parell de mesos. Feia la mica de temprada.

Va tenir una altra embarcació abans de l’actual.

Sí. La segona que vaig comprar va ser un Azimut 46, de 15 metres, que el vaig tenir dos anys i que també es deia Santo Domingo. Llavors em va sortir l’ocasió de comprar el San Miguel, un Najad de 15 metres. Durant un any i mig vaig tenir-los als dos, va ser un càstig. Fins que vaig poder vendre l’Azimut a Salou mateix.

Precisament el San Miguel el va fer venir a Cambrils.

El San Miguel al port de de Salou no entrava de cap manera. No entrava ni volia jo que entrés, perquè el port és molt petit, hi ha dificultats per entrar. L’arena puja molt, han d’estar dragant. Ho tenia clar. Un dels meus germans va tenir el seu barco aquí a Cambrils molts anys.

S’hi va enamorar, de Cambrils.

Vaig començar a conèixer Cambrils i el seu port, perquè fins aquella època no venia gaire, per la feina. El port és un dels millors ports que hi ha a la costa catalana. És preciós. No és el Club de Salou, amb tant club social, però sense prou port. Aquí és al revés. Això és suficient.

Ha viscut les obres de remodelació. Com veu el canvi?

Era necessari. El port ha quedat molt millor. I es va agafant gent com la que té, perquè funcioni.

I jo sóc feliç a Cambrils. No deixo d’anar a Salou. Segueixo sent soci dels dos.

Continua navegant sovint?

Desgraciadament amb aquest barco no puc sortir sol, no m’atreveixo. Sempre he de sortir amb un amic. Si fa bo i em trobo algú, sortim. O els caps de setmana que sempre trobo amics. Amb la meva dona també, li agrada molt, té fins i tot el PER. Però s’ha mal acostumat perquè sempre ve algú i prefereix xerrar o prendre el sol. També reconec que aquest barco, que em passa a mi, és complicat d’amarrar perquè em fa mal l’esquena.

De fet el vull vendre perquè ja és massa barco per a mi. Potser passaré a un de motor.

Amb tot, ve cada dia al Club.

Jo, és que hi he d’anar, al barco. És una costum. Sempre hi ha alguna cosa a fer. Mirar allò que em va quedar pendent. O si no sempre trobes a algú i passes l’estona.

Per què recomanaria el Club Nàutic Cambrils?

Al dir-te abans que és un dels ports més bonics de la Costa Catalana, és suficient motiu, no? I a més, és molt bo i hi ha un molt bon ambient, qualitats essencials per a un futur soci.