Francisco de Miguel va néixer a Piedras Albas, Cáceres, fa 78 anys. Va estudiar Màrqueting a Madrid i hi va treballar, encara que aviat es va unir a una multinacional d’embalatges, amb la qual va estar de directiu al Brasil molts anys. Va ser allà on va començar a navegar. Després d’una llarga pausa, va reprendre la passió pel mar a Cambrils.

Francisco de Miguel continua laboralment en actiu. Exerceix tasques d’assessorament i missions específiques per a diversos grups internacionals, a més de la gestió de les seves pròpies empreses. És diplomat en màrqueting i graduat en dret. I ha estat president i membre de Junta de diverses multinacionals. Un extens currículum que encara li ha deixat temps per a navegar.

Com va començar la passió per la navegació?

Als 46 anys me’n vaig anar al Brasil a treballar i tenia un xalet a la costa com a segona residència. Hi havia una badia preciosa. L’única distracció que tenies era tenir un vaixell i fer-te fora a la mar i em vaig comprar una zodiac petita. Mai no havia navegat i la primera vegada vaig sortir com vaig poder.

Navegava amb tota la família?

Sí, anàvem tots. Tinc dues filles i un fill. A tots tres els encanta navegar i s’hi van treure el títol, com jo. Ens aficionem i vaig comprar un vaixell més gran. Beixa Flor. Després em vaig comprar el Takeus 1. Però llavors ens vam traslladar a viure a Holanda 14 anys i allà ja no vaig navegar.

Per què?

Era a Amsterdam, però era complicat. Tenia moltes ganes, però també tenia una feina enorme, estava tot el dia en infinitat de reunions a tots els nivells.

Què va passar després?

Vaig crear una empresa a Reus i ens vàrem venir a viure a Cambrils. Concretament a Vilafortuny. Estant a Holanda, els meus fills em van regalar un amarrador al Club Nàutic Cambrils, això és una indirecta. Era el 2002 i em vaig fer soci i em vaig comprar el meu vaixell actual, el Takeus 2. L’1 es va quedar al Brasil. Després vam comprar un segon amarrador més gran i mantenim tots dos. Un el tenim cedit al Club. El meu fill Javier també  es va fer soci i compartim el vaixell.

Ara navega sovint.

Totes les vegades que el mar em deixa. Quan hi ha més de força 3 no en surto. Sempre fem les mateixes rutes: Cap de Salou, platja llarga de Tarragona, cova del llop marí, Almadrava. També pesco força, sobretot al curri. Navego tot l’any, llevat dels dos mesos que faig la revisió i és al varador.

Per què li agrada navegar?

Per diverses raons. Una perquè m’encanta sentir l’aire del mar a la cara, la tranquil·litat que em dóna, m’agrada sentir els motors enormes del vaixell i em sento el rei del mar. I perquè m’ofereix la possibilitat de banyar-nos o pescar sense que ens molestin, entretenir els nets… En tinc nou i a tots els he ensenyat a esquiar.

Què li sembla l’evolució del Club Nàutic Cambrils en aquests vint anys?

Conec el Club des del bar precari i petitíssim que hi havia aquí on veníem a buscar el gel. I he seguit molt de prop les obres. Vaig informar-me molt bé en aquella època, ja que renovava. Considero que se n’ha anat per la línia correcta. La Junta Directiva actual em sembla una junta sòlida, pragmàtica, que evita el clientelisme, són rigorosos i miren per l’economia del soci.