Fernando Garcia Mariuzza va néixer a Rosario, Argentina, fa 44 anys, i en fa 24 que viu a Cambrils. En plena pandèmia va agafar el Barlovento del Club Nàutic Cambrils. I està feliç amb la decisió. Feliç també el fa poder pescar cada dia.

Com va ser el teu primer contacte amb la nàutica?

El meu pare era un enamorat de la pesca i tenia una llanxa amb la que anava a pescar al riu, allà a Argentina. A mi als 4 anys ja m’hi va portar i em va donar una canya de pescar. Tot i que ell va morir quan jo tenia 6 anys, no vaig deixar de pescar amb el meu germà. De fet amb els anys ens vam comprar una llanxa pròpia.

A què et dedicaves a Rosario?

Després d’estudiar Batxillerat em vaig posar a treballar amb el meu tiet, que es dedicava a la informàtica. M’agradava molt el món dels ordinadors i fins i tot vaig muntar el meu negoci. Tenia dos empleats. Però va arribar el Corralito i de la nit al dia es va parar el negoci. Era impossible seguir. Tenia 19 anys. Per això vam decidir el meu germà, el meu cosí i jo, venir a Espanya.

On?

Doncs teníem un amic a Suècia que tenia un conegut a Fraga amb el qual va parlar. Es dedicava al conreu de camps i ens va donar feina amb la collita dels préssecs. Però només vam aguantar deu dies. Era molt dur. A més, teníem els papers en regla i els companys ens van animar a marxar a la costa, on segur que trobaríem feina. Així va ser. El meu germà va venir en autocar a Salou i va repartir uns quants currículums a bars i restaurants. En el viatge de tornada ja l’havien trucat de tres llocs.

I vau venir a la costa.

Sí. Vam llogar un pis a Tarragona. Un dia vam venir a Cambrils i ens van fitxar al  restaurant El Faro. Vam estar dues temporades i molt bé. també ens vam mudar a Cambrils. quan plegàvem, a la nit, anàvem al bar Cheers. I allí que vaig acabar d’amo gairebé 15 anys. Fins que em va sortir l’oportunitat de quedar-me amb el Barlovento. Tenia la idea d’estar entre els dos. Però vaig triar el Barlovento. I me’n alegro.

Per què el Barlovento?

A mi m’atreia. El coneixia. Quan va sortir l’oportunitat, no la vaig deixar escapar. Tot i que ens va enganxar amb el Covid. Vam aprofitar la pandèmia per posar-lo a punt, ja que estava pelat.

Quin balanç fas de la teva gestió davant del Barlovento?

Positiva. Aquest serà el setè estiu. Quan vam obrir, venien quatre socis. Ara és molt diferent. Han vist com el producte és de qualitat i confien en nosaltres.

De fet fa unes setmanes rebíeu un diploma de la Confraria de Pescadors de Cambrils pel vostre compromís amb el producte fresc procedent de la llotja.

Cert. Nosaltres i quatre restaurants més de Cambrils. Som els que hem comprat peix de proximitat directament de la llotja de Cambrils durant el 2025. Ens fa molta il·lusió aquest reconeixement. A mi m’agrada anar en persona a la llotja, veure què hi ha i saber què compro.

Quants treballadors sou?

18 a l’estiu i 6 fixes a l’hivern.

El Barlovento és un lloc privilegiat dins del Club Nàutic Cambrils. Què destacaries del Club?

Considero que té unes molt bones instal·lacions, tot està molt net i ordenat. Els mariners són molt atents i les noies de l’oficina sempre ho solucionen tot.

I la pesca?

Quan ja em vaig establir a Cambrils, em vaig comprar una canya i anava a l’espigó a pescar. Més endavant, quan vaig poder, em vaig comprar la primera llanxa, de tres metres i poc. Al cap d’uns anys la vaig canviar per la Trampa IV, l’actual.

Amb la que surts sempre que pots.

Sí, a l’hivern, si puc, gairebé cada dia. M’aixeco a quarts de cinc del matí per estar ja a l’aigua. El que més m’agrada és pescar déntol, nero i calamar, a més de la pesca de fons.

Sempre surts sol?

Gairebé sempre. El mar és el meu psicòleg. Em relaxa, vaig a la meva bola. Ningú em molesta.

Participes a tots els concursos de pesca del Club Nàutic Cambrils. I moltes vegades guanyes. Quin és el teu secret?

Em conec la zona com casa meva, són moltes hores. Tinc moltes tècniques i sé com es comporten els peixos.

Per què recomanaries els nostres concursos de pesca?

Perquè estan molt ben organitzats i hi ha molt bon ambient.