Fernando Arnal va néixer a Saragossa, on segueix vivint després de 76 anys. Com molts altres aragonesos, va descobrir Cambrils estiuejant de petit amb la família i va tenir clar que aquí seria on navegaria. L’any vinent farà 20 anys com a soci del Club Nàutic Cambrils.

Quan va conèixer Cambrils?

Tenia uns 12 anys. El recordo de meravella, estava molt a gust i la gent era molt maca. Veníem a una caseta de pescadors llogada a la plaça del Pòsit. Després jo me’n vaig anar a l’Armada sis anys.

En casar-me, seguíem venint a Cambrils, al Càmping Costa Blanca. Quan va desaparèixer com a càmping, vaig saber que estava en edificació, i vaig preguntar per comprar. Ens va quadrar el tema i ens vam comprar un apartament.

La seva dona també és de Saragossa?

No, ella és d’un poblet que es diu Borja, a la falda del Moncayo, però ens vam conèixer a Saragossa.

A què s’ha dedicat vostè?

Assessor laboral. Vaig fer dret i graduat social i em vaig decantar per la branca del laboral.

Quin va ser el primer contacte amb la nàutica?

La meva primera inclusió amb vaixell va ser quan vaig marxar a la Marina, que tenia uns 17 anys. Vaig ser voluntari a l’Armada i vaig estar-hi sis anys. Primer vaig estar a Cartagena embarcat i vaig fer cursos d’especialitat de sonar i després vaig anar a Cadis. Em vaig sortir amb una mica de tristor, perquè m’encantava.

Per què va escollir la Marina?

Fixa’t, perquè traient l’Ebre… Em va agafar per navegar. Sempre he volgut ser pilot d’aviació, però en el reconeixement mèdic em va sortir un defecte a la visió i en aquella època eren molt estrictes amb el tema. Ara ja no. Aleshores vaig anar a provar a la Marina i em va encantar.

Es va comprar llavors un vaixell?

No, encara vaig trigar. Perquè vaig estudiar la carrera. Però com que veníem tots els estius, sempre tenia el cuquet del vaixell. Un dia parlant amb Jordi Pedrell em va dir que es venia l’embarcació, el Neguit. Me’l va deixar uns dies per provar, em va convèncer i me’l vaig quedar, després de treure’m el títol de patró de iot.

I va venir al Club Nàutic Cambrils amb el Neguit?

Sí, primer vaig estar de trànsit. El 2005, en canviar-me d’embarcació, em vaig fer soci.

Ara té el Selene.

Sí. Als tres anys em va sortir l’oportunitat de quedar-me’l. És un veler de 10 metres. Era un dels accionistes de Metrópolis. Jo havia de fer unes gestions amb ells a Madrid i em va comentar que acabava de regalar un veler a la seva dona, però en comptes de donar-li una alegria, li havia donat un disgust, perquè ella volia un vaixell de motor. Li vaig dir que si me’l deixava a bon preu, l’hi comprava, ja que era més ampli que el meu i seria més còmode per navegar tota la família.

Els seus fills també naveguen?

Sí, tots quatre, els hi encanta. I tinc vuit néts, que també naveguen. A més, a l’estiu els apuntem als cursos de vela del Club.

Fan moltes travesses?

No, tot a prop. La meva dona té por, vol veure terra. Jo li dic: “Què més et dóna ofegar-te en cinc metres que en cinquanta, si t’ofegaràs igual?”. Ella és d’interior. Com a molt anem a Torredembarra.

Per què li agrada navegar?

Sento una sensació de llibertat, de pau, que no he sentit cap altre tipus d’esports. El plaer que sento amb la navegació, no l’he sentit mai.

Què li ha semblat l’evolució del Club?

Ha estat un canvi de 180 graus. Un canvi millor, a part de les obres de remodelació.

Per què recomanaria el Club Nàutic Cambrils?

A qualsevol que em pregunti, el recomano al màxim. Per començar, per la gent que treballeu aquí, que sou una meravella. I per la situació, els espais, la forma de distribució interna.