Margarita Casajuana és sòcia del Club Nàutic Cambrils des de fa 26 anys. El coneix bé, ja que el seu pare ja era soci des dels inicis de l’entitat. Aquesta barcelonina viu fa més de 60 anys a Andorra, però els estius els passa a Cambrils i navegant.
Quan va anar a viure a Andorra?
Som de Barcelona, però els meus pares es van muntar un negoci a Andorra quan jo tenia 14 anys i ens hi vam traslladar tota la família. Tinc una germana i un germà. Jo sóc la mitjana.
Com va ser el canvi?
Imagina, en plena adolescència, amb les amigues a Barcelona. Però em vaig ambientar ràpid, em van acollir molt bé.
Allà vaig conèixer el meu marit, per amics comuns, quan jo tenia 19 anys i ell 22. I als pocs anys ens vam casar. Portem 54 anys de casats!
Quin és el secret?
La paciència! (riu) I moltes altres coses. És un conjunt.
Li agrada viure a Andorra?
Molt. I m’agrada molt esquiar. Abans de viure allí, pràcticament no havia vist la neu a excepció d’una vegada que va nevar molt a Barcelona. Després dels estudis, em vaig integrar al negoci familiar, que està relacionat amb els regals i parament de la llar.
Quan va conèixer Cambrils?
De petita. Un germà de la meva mare vivia a Reus i veníem sovint a Cambrils i Salou. Ara quan vaig a Salou el desconec, perquè no hi havia res. A Cambrils recordo camps i el poble. Els meus pares es van fer un xalet a Vilafortuny. Al meu pare li agradava navegar, però sobretot pescar. Es va comprar una barca de 9 metres i es va fer soci del Club Nàutic Cambrils a finals dels anys 60. Llavors treia a passejar els fills, els nets, navegàvem tots. Amb el meu marit sortien molt a pescar. Quan va morir, vaig seguir jo com a sòcia, ara fa 26 anys.
Va ser llavors quan van comprar una embarcació?
Sí, es diu “Sa mar endins”. Només hem tingut aquesta, la cuidem molt. Ara justament està fent-se el manteniment. El fem cada hivern.
Ens agrada a tota la familia i també convidem els amics. Hi puja tothom. Tenim dues filles i dos nets. La nena ve sovint. Inclús hi hem fet aniversaris. L’hem viscuda, la barca. El meu marit segueix pescant.
Fan llargues travesses?
La més llarga la vam fer a l’inici de tenir la barca. Vam anar a Dènia i després a Balears. Però la costa catalana la coneixem bé. I aquest és el Club que més ens agrada, amb diferència. Per tot, per les instal·lacions, perquè els banys estan molt nets, perquè és cèntric, baixes del barco i ja estàs al mig de tot. Com més ports conec, més me’n adono. Sempre dic que no sabem el que tenim, a Cambrils.
Coneix bé el Club des de fa 50 anys. Com ha vist la seva evolució?
A millor. I sobretot en els darrers temps, que s’hi fan moltes activitats. Com més coses es fan, més ens integrem, i més coneixes a gent. Ens apuntem a totes les activitats socials que podem. Precisament aquest estiu, a la sortida de Sant Jordi d’Alfama ens ho vam passar molt bé.
