Vicente Huélamo va néixer a Madrid fa 64 anys. Només fa un any que és soci del Club Nàutic Cambrils. Afirma que és una decisió excel·lent, la qual aprofita al màxim pel seu amor al mar i a navegar.

On es va criar?

A molts llocs. El meu pare va treballar al petroli. El meu pare ha estat treballador de Repsol gairebé tota la vida. Jo no era a la mateixa escola més de 2 anys seguits. Vam estar vivint a Sud-Amèrica, al sud-est asiàtic i a l’Àfrica.

Recorda algun lloc amb especial afecte?

Potser el que més recordo en aquesta època és el Brasil. Eren els anys 70. Res a veure amb ara, era Brasil de les pel·lícules.

Quina carrera va estudiar?

Enginyeria superior de mines a Madrid, perquè quan vam començar la Universitat, ja clar, va ser impossible continuar viatjant. A més, el meu pare va ser destinat a Tarragona.

Seguint els passos del pare.

Sí. Igual que el meu germà. Vam estudiar el mateix. Ell va entrar a Repsol. Jo vaig entrar en allò que abans era Unió Espanyola d’Explosius. Vaig fer algunes feines abans en altres empreses, però bàsicament aquesta va ser la meva feina definitiva i aquí he estat 35 anys. Sempre viatjant. Jo era punta de llança per obrir empreses noves a altres països. De seguida me’n vaig anar a Àfrica a desenvolupar el negoci allà. Vaig estar 5 anys vivint a Ghana. Després 3 anys a Sud-Amèrica, a Bolívia, i després l’empresa em va traslladar als Estats Units. Allà, a Salt Lake City, a Utah, van néixer les meves filles fa 19 anys. Són bessones.

I a tot això, on coneix la seva dona?

Doncs entre mitges, a Salou. Ella és de Saragossa i té un apartament a La Pineda. Quan el meu pare va venir a treballar a Tarragona, vivia a Salou i estiuejàvem aquí. De fet, el meu pare va tenir una motora aquí al Club, però mai se’n va fer soci.

I a vostè li agradava navegar?

Sí. Sempre he tingut molt de contacte amb el mar. Sempre hem viscut a llocs de costa. Amb la llanxa aquí, estàvem tot el dia pescant, fent esquí aquàtic… era una passada. I és clar, que a mi se’m va quedar allò. Jo sempre vaig voler mantenir l’afició, però és que treballant m’ha resultat impossible. Ara ja puc, gràcies a una jubilació anticipada de la meva empresa i una nova feina que em permet teletreballar.

Continua viatjant?

Continuo viatjant, però per Europa. Són viatges més còmodes que abans, i tinc més temps vivint aquí a Cambrils, on tinc una casa des de fa vint anys.

El seu germà viu a Cambrils?

Sí. Ja fa molts anys. Com a curiositat et diré que es va casar amb la germana de la meva dona. Ells tenen dos fills. Ell també navega. I com a mi, li encanta Cambrils i el Club. Fixa’t que el coneixem des de fa moltíssims anys. Ha canviat molt a nivell d’instal·lacions, serveis, espai, canals, distàncies, o sigui, tot.

Quan va comprar la seva embarcació?

Fa un any, una vegada que m’estabilitzo amb la meva nova feina. La meva família segueix vivint a Madrid, però jo estic pràcticament més instal·lat aquí a Cambrils gràcies al teletreball. Per mi viure a Madrid ja no té gaire atractiu. La qualitat de vida és una altra. Aquí tinc el nàutic a 7 minuts de casa meva.

La meva família segueix vivint a Madrid, ja que les meves filles són a la Universitat allà.

Així que fa dos anys em vaig treure el PER a l’Acadèmia Nàutica del Club, amb l’Agustí. Jo volia una motora, però ell em va convèncer comprar un veler.

Quina?

Un de 13 metres. Taita.

Taita per?

Pel meu gos. Es deia així. Era un dogo argentí que va viure amb mi a l’Àfrica però al cap d’un temps me’l vaig haver de portar perquè hi va tenir un munt de malalties. Era molt bo amb la gent, però una bèstia de gos. Tot era fort i de color blanc i sempre m’ha quedat la cosa de Taita. Quan buscàvem noms per al vaixell, vam saber que el seu era l’idoni.

I aleshores, què tal aquesta nova vida, oberta al mar?

Doncs encara estic començant a descobrir-la. Fa realment poc temps. L’embarcació és aquí des del desembre de l’any passat. Aquest ha estat el primer estiu, no he fet cap travessia llarga fora d’anar per aquí per la costa, agafant a poc a poc el feeling al vaixell.

I què tal el primer estiu?

Doncs n’hem tingut de tot. Situacions complicades per inexperiència, saps? Només encara no m’atreveixo a anar gaire lluny, per si de cas. Sobretot, per les maniobres d’atracament. He d’agafar més el tranquil. Recordo que al principi d’estiu anàvem en família i ens va agafar una tempesta forta a l’entrada del port de Tarragona. Vam patir l’indicible fins que es va passar.

Tenint la família a Madrid, amb qui surt?

Amb el meu germà.

Per què recomanaria el Club Nautic de Cambrils?

Bé, doncs, jo és que n’estic molt acostumat, és clar, i tret del nàutic de Salou, no conec altres clubs. Sí que he estat menjant moltes vegades al de Sitges, al de Barcelona i tal, però és clar el CNCB és que és al ple poble i sempre l’associo al poble, no? Aleshores per a mi és una part molt important de l’entorn, o sigui, jo no concebo Cambrils sense veure el club nàutic, saps què et dic? Parlo amb molts estrangers que venen aquí, transeünts i els meus veïns d’amarrador i tots coincideixen en el mateix, que pocs ports, pocs clubs nàutics hi ha com aquest, amb aquesta ubicació tan favorable. Surts i ho tens tot a la mà.

S’ha integrat bé amb la resta de socis?

Sí, intento a més participar als esdeveniments socials. El que passa que com moltes vegades estic sol, em costa més. Tot i que també és un avantatge, és una forma de conèixer gent. Ara és quan més temps estic passant a Cambrils. Abans només a l’estiu i Nadal.

Per què li agrada navegar?

A mi el mar m’ho dona tot. M’encanta navegar, m’encanten els esports aquàtics, m’agrada nedar, m’agrada pescar, m’agrada estar al mar d’una manera o altra. Per mi al mar no compta el temps. Ja no estic pendent de res, m’oblido. A més, surto amb el vaixell un dia, unes quantes hores, i malgrat no haver parat ni un moment, no noto el cansament. Això sí, en arribar a casa m’adono que m’he donat una bona pallissa. Però al vaixell no ho noto. I això vol dir que estic totalment absort i sense més preocupacions.