Xavier Prats va néixer a Tremp, província de Lleida, fa 41 anys i és soci del Club Nàutic Cambrils des d’en fa tres. Assegura que es mareja navegant, però això no l’impedeix sortir amb la seva família amb la seva embarcació i gaudir del mar.

Com és que vius a Lleida?

Per la feina de mon pare, que és policia. Ens vam traslladar a Lleida quan tenia jo 8 anys. Vaig estudiar dret i a la vegada Mosso d’Esquadra. I vaig entrar a Mosso sent el més jove de Catalunya, amb 18 anys. Vaig exercir durant sis anys. No vaig tenir la bona vida ni d’estudiant ni de funcionari. Quan tenia vacances de funcionari, tenia exàmens de dret i quan tenia vacances de dret, havia de treballar hores de Mossos que em faltaven. Vaig ser un pringat (riu). Als 21 vaig acabar la carrera. Abans que molts companys meus. Després vaig fer un màster.

I com passes de Mosso d’Esquadra a muntar-te el teu despatx d’advocats?

Per amor. Vaig conèixer a l’Anna, la meva dona, als 19 anys. Si seguia com a Mosso, volia ascendir, i això significava moure’m molt per tot Catalunya. El meu pare va ascendir el seu dia i es va divorciar. I jo espero estar molts anys més casat amb ella.

Vaig estar en un despatx d’advocats durant anys fent pràctiques mentre era Mosso i llavors vaig treballar en un altre despatx d’advocats. Quan vaig demanar l’excedència de Mosso, em van fer fora del despatx d’advocats i llavors va ser el moment de muntar-me el meu propi. Som quatre advocats actualment.

Com entra la nàutica en la teva vida?

Per uns amics que es volien treure la Llicència de navegació, perquè un es volia comprar una embarcació. Jo em marejo (riu). Em vaig acabar marejant com havia de ser normal. Sort que amb les pràctiques, amb una mica d’onada em vaig refrescar, llavors em va passar una mica el mareig.

Els dos amics es van comprar la barca i la tenien a l’Hospitalet. Navegava amb ells i em va començar a fer el cuquet. Em vaig adonar que preferia tenir embarcació pròpia que compartir. Sóc una persona previsora i sempre ho he tingut tot molt controlat.

Com que teníem apartament a Cambrils, tenia clar que si comprava un barco estaria al Club Nàutic Cambrils. Per comprar amarrador, s’havia de ser soci, i això vaig fer fa tres anys. Em van dir que no es deia passadís, si no pantalà i no corda, si no cap. Aquest era el meu nivell (riu).

A més, no m’agrada gens la platja ni m’agrada el sol. Amb aquest barco em vaig treure el PER amb l’Agustí a l’Acadèmia Nàutica del Club.

Quina embarcació tens?

Una Flyer 8, de 10 places. Així podem anar còmodament els quatre. Tinc dos fills, un nen i una nena. I també podem tenir convidats. Es diu Orca, d’ajuntar les lletres de Jordi i Carla. Està tot estudiat.

També pesques?

Sí. Però no m’ha ensenyat ningú.

Què tal l’arribada al Club? Coneixies a algú?

Sí, a un soci de Lleida. I ara tinc molt bona relació amb el meu veí de pantalà, que és de Saragossa. I amb l’Agustí, el professor de l’Acadèmia.

L’experiència aquí és molt positiva perquè al final és una família i penso que estem molt ben congeniats. Les instal·lacions són magnífiques, els pantalans estan molt nets, es pot amarrar molt bé. La inversió que s’ha fet de les dutxes i vestuaris donen molta comoditat.

I a nivell de celebració hem estat a la festa de Los Palanqueros, que va ser tot un èxit l’any passat. O el sopar social. Feu moltes coses socials, però m’és complicat baixar de Lleida.

Per què recomanaries el Club Nàutic Cambrils?

Primer perquè està ben portat. És un club sanejat econòmicament amb tot molt transparent i que està el soci com al centre, es treballa pel soci. Penso que és un nàutic amb moltes prestacions, amb molt de futur i que té els suficients atributs com per estar al top dels nàutics de Catalunya. Jo en faig molta difusió, del Club Nàutic Cambrils.

Per què t’agrada navegar, tot i marejar-te?

Perquè hi ha molta pau al mig del mar navegant. És una forma d’allunyar-te del món. Mirar a terra des de l’aigua és espectacular. És una situació molt bonica i penso que s’ha de provar sigui llogant o tenint una embarcació pròpia. És una activitat molt bonica, molt especial i tampoc és tan cara com es diu.