Sergi Garreta fa tan sols quatre mesos que es va fer soci del Club Nàutic Cambrils, i està encantat. Assegura que té ben poca idea de nàutica, però les seves ganes fan que cada dia aprengui una mica més.

On vas néixer?

A Reus. El mateix any que es va fundar el Club, el 1964.

Hi has viscut tota la vida a Reus?

No, no, no. Jo vaig marxar de Reus cap a Barcelona a estudiar Arquitectura.

Estàs casat?

Sí. A la meva dona la vaig conèixer fa onze anys. És de Granollers. Vivíem a Barcelona, però la meva dona va tenir una malaltia una mica greu i, com que ja no treballava i ens van pujar el lloguer, vam pensar en venir a viure aquí. Els meus pares són de Falset, però jo volia costa.

Ja t’has jubilat?

No, treballo a l’Ajuntament de Sant Boi, on hi treballo des de jove. Però ara només hi vaig tres dies. També tinc un despatx d’arquitectura.

D’on ve la teva afició a la nàutica?

Sempre m’ha agradat el mar, però les meves nocions nàutiques eren nul·les. Tinc un amic a Mallorca que té un veler i ens va portar a navegar. Em va agradar i vaig pensar en treure’m abans la llicència de navegació. Va ser a Mataró, perquè vivia a Granollers.

Un dia vam llogar una embarcació petita, vam anar per la costa Brava i no ens vam estrellar de miracle. És a dir, va ser un desastre, un patiment horrorós. Però em feia gràcia la mar, a mi sempre m’ha fet gràcia.

I després va venir el PER, ja a Cambrils. El vaig començar el 21 de febrer i el 21 de març ja tenia l’examen i ja vaig aprovar.

I et vas comprar una embarcació.

Sí, a lo loco, perquè no en tenia ni idea. Però com que la meva dona té una malaltia que és semigreu, però està bé, doncs tampoc em puc encantar gaire. L’Agustín Zorita me’n va recomanar un que venia el Llobarrete. És un veler de l’any 1980. El vaig batejar “Forever Young”. Ens feia il·lusió, i vaig dir: “Mira, saps què? Com això flota i això no s’enfonsa, doncs endavant!”

Però encara no has navegat?

No, perquè té un motor i les veles, però no sé fer-lo funcionar. Ara l’estic pintant i l’estic deixant de dins de meravella. I el motor, més o menys, funciona, i les veles, l’altre dia, les vam desplegar. Vaig poc a poc, aprenent i entenent com funciona tot això d’aquí. Jo vaig preguntant. El  contramestre em va aconsellar molt bé.

Quan estigui tot això arreglat, m’apuntaré als cursets de vela.

Mentrestant, em vaig animar a comprar una moto d’aigua, també. I molt bé, és excepcional.

El primer dia no volia parar-la al mig del mar per si no arrencava després! (riu). El segon dia ja vaig anar a l’Ampolla.

Vens gairebé cada dia al Club.

Sí. Hi estic molt bé, s’està molt tranquil. A l’oficina sou molt agradables. Els mariners t’ajuden tots molt. Té uns vestuaris i unes dutxes fantàstiques. Això és una cosa que s’agraeix molt, eh? Estàs pintant i et vols dutxar, o vas a la platja i vols treure’t la sorra, i això és fonamental. I l’edifici principal està molt bé.

T’agrada estar al barco?

Sí, sí, m’agrada. M’he adonat d’una cosa. M’està bé un vaixell petit, el que pots veure al mar és el mateix que amb un de gran. Un vaixell gran és una inversió molt gran. Cadascú té els seus diners, però el que tu pots trobar al mar, que és tan gran, és igual que un vaixell fa 18 metres, que 26, que 94. Fins i tot aquests que estan superequipats, però no són el meu estil de vida. Jo soc modest, puc tenir aquest barco i podria tenir-ne un més gran, però aquest m’agrada, perquè és així, antic, és senzill, és vela i és tranquil·litat quan ets al mar.

Tens ganes de començar a navegar?

Sí, per poder anar segur al mar. Jo no tinc por, però no n’he tingut mai, però, hòstia, això fa respecte. Perquè sempre penso, i si es para el motor? I si foto una ventada? I si no sé què? A poc a poc m’hi vaig acostumant.

Per què recomanaries el Club Nàutic Cambrils?

He vist pocs ports, però aquest és un superport. Gran, maco, amb moltes comoditats, hi ha seguretat… Gran Club.