Sergi Garreta fa tan sols quatre mesos que es va fer soci del Club Nàutic Cambrils i està encantat. Assegura que té ben poca idea de nàutica, però les seves ganes fan que cada dia aprengui una mica més.

On vas néixer?

A Reus. El mateix any que es va fundar el Club, el 1964.

Has viscut sempre a Reus?

No, que va. Vaig marxar de Reus cap a Barcelona per estudiar Arquitectura.

Estàs casat?

Sí. A la meva dona la vaig conèixer fa onze anys; és de Granollers. Vivíem a Barcelona, però quan ella va deixar de treballar, vam pensar a venir a viure aquí. Els meus pares són de Falset, de manera que jo ja coneixia la zona, però el que realment volia era costa.

Ja t’has jubilat?

No, encara treballo a l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, on vaig entrar de ben jove. A més, també tinc el meu propi despatx d’arquitectura.

D’on ve la teva afició a la nàutica?

Sempre m’ha agradat el mar, tot i que les meves nocions nàutiques eren nul·les. Tenim un amic a Mallorca que té un veler i un dia ens va portar a navegar. Em va agradar tant que vaig decidir treure’m la llicència de navegació.

Més endavant, vam llogar una embarcació petita per la Costa Brava i no ens vam estrellar de miracle. Va ser un autèntic desastre, un patiment horrorós! Després d’allò, vaig decidir treure’m el PER, ja a Cambrils. El vaig començar el 21 de febrer i el 21 de març ja feia l’examen.

I et vas comprar una embarcació.

Sí, una mica a l’aventura, perquè no en tenia ni idea. L’Agustín Zorita em va recomanar un veler de l’any 1980 que estava a la venda. El vam batejar com a “Forever Young”. Ens feia molta il·lusió i vaig pensar: “Mira, saps què? Mentre suri i no s’enfonsi, endavant!”

Però encara no has navegat amb ell?

 No, té motor i veles, però encara no el sé fer funcionar. Ara mateix l’estic pintant i deixant l’interior de meravella. El motor, més o menys, funciona, i l’altre dia ja vam desplegar les veles. Vaig a poc a poc, aprenent i entenent com funciona tot aquest món. Jo vaig preguntant i, de fet, el contramestre i els mariners sempre m’aconsellen molt bé. Quan ho tingui tot a punt, m’apuntaré als cursets de vela.

Per altra banda, també em vaig animar a comprar una moto d’aigua. I la veritat és que molt bé, és una experiència excepcional. El primer dia no volia ni parar-la al mig del mar per por que després no arranqués! (riu). El segon dia, però, ja vaig arribar fins a l’Ampolla.

Vens gairebé cada dia al Club.

 Sí, perquè s’hi està molt bé i hi ha molta tranquil·litat. El personal de l’oficina és molt agradable i els mariners t’ajuden en tot. A més, té uns vestuaris i unes dutxes fantàstiques, cosa que s’agraeix moltíssim. Quan estàs pintant i et vols dutxar, o si vens de la platja i et vols treure la sorra, és un servei fonamental. L’edifici principal també és excel·lent.

T’agrada passar temps al vaixell?

 Sí, i tant, m’encanta. M’he adonat d’una cosa: m’està bé un vaixell petit, perquè el que pots veure al mar és exactament el mateix que veus amb un de gran. Un vaixell gran requereix una inversió molt important, però el que et transmet el mar és el mateix, tant si fas 28 peus com 40 o més. El meu veler és antic i senzill; és sinònim de vela i de tranquil·litat.

Tens ganes de començar a sortir a mar obert?

 Sí, sobretot per poder navegar amb seguretat. No tinc por, però el mar fa respecte. Sempre et ve al cap: “I si s’atura el motor? I si es gira una ventada?”. Però a poc a poc m’hi vaig acostumant.

Per què recomanaries el Club Nàutic Cambrils?

He vist pocs ports, de moment, però aquest és un senyor port. És gran, bonic, molt còmode i, a més, ofereix molta seguretat. És un gran Club.