L’Albert Puig és cambrilenc. Però ha passat els últims 15 anys fora. Hi va tornar fa dos anys després de viure als cinc continents dedicant-se a la formació al mon professional d’alta competició, en el futbol. Ara gaudeix del seu municipi i de la seva passió pel mar.

Què vas estudiar?

Volia fer INEFC però no vaig poder entrar. Vaig fer empresarials, no em va agradar i ho vaig deixar. Llavors ho compaginava amb ser entrenador de futbol, que vaig començar als 16 anys. Llavors em vaig posar a treballar a la immobiliària amb mon pare, però no em va agradar i vaig muntar una agència d’assegurances.

Vas entrar al Barça com a entrenador.

Sí, vaig entrar-hi l’any 2003. El 2010 vaig canviar a director de la Masia.

Comença la teva etapa fora de Cambrils.

Sí. Vaig viure quatre anys a Barcelona. Després ens vam mudar un any a Gabon, quatre mesos a Aruba, dos mesos a San José (Califòrnia,  dos anys a Manhattan, dos anys a Nygata i els últims dos anys a Tokyo.

Tens fills?

Sí. Una nena que té ara 14 anys. Ella va néixer a Cambrils i quan ella tenia tres anys vam marxar a l’estranger.

I la nàutica com entra en aquesta equació?

Perque sóc de família marinera per part de mare. Sempre m’ha cridat el mar. Però no havia navegat. Quan vivia a Califòrnia, al 2016, tenia l’estiu lliure i em vaig comprar un veler al 2016 que es deia Blue Hour i em vaig fer soci del Club Nàutic Cambrils. El que va passar és que al cap de dos anys vaig anar a Nova York i a Nova York ja no podia venir els estius. I el veler necessita un manteniment. Vaig decidir vendre’l.

Al tornar aquí volia una altra cosa més còmode i em vaig comprar una embarcació a motor de 8 metres que es diu Camparino. M’agrada molt sortir a l’hivern quan no hi ha ningú. Sóc feliç.

Navegues sol?

A l’hivern sí. A l’estiu m’acompanyen més. Anem a passar el dia fora, dinem, ens banyem… Però a mi m’agrada l’hivern.

Per què t’agrada navegar?

Per la sensació de llibertat que dona el mar. El mar dona un sentit d’infinit i de que hi ha un lloc d’escapada. La muntanya també m’agrada, però m’ofega si hi sóc molt de temps.  

Per què tornes a Cambrils?

Per la meva filla. Té 14 anys i considero que ha de viure la seva adolescència aquí, amb les seves arrels. A més tinc la familia aquí i sóc molt de Cambrils. Ara visc aquí però faig viatjo molt fent consultories amb equips, conferències i altres coses.

I acabes d’engegar un nou projecte, la Fundació Ciutat de Cambrils. Explica’ns.

Crec que la societat civil ha de fer alguna cosa. S’ha d’adonar que s’ha de moure per ella mateixa. Gràcies a les diferents cultures que he conegut, he aprés que si et va bé a la vida i tens temps, ho has de tornar a la societat. No has de pensar que l’èxit ha estat per tu, si no per la gent que t’envolta i les circumstàncies. I així va néixer la idea d’una organització privada per ajudar qualsevol mena de talent. Crec que hi ha molt talent que es perd.

Vaig començar a parlar amb gent i vam generar idees que es van desenvolupar. És una iniciativa 100% privada, no volem subvencions públiques. Volem funcionar amb recursos empresarials, col·laboradors, comerços… Per tal de poder distribuir al màxim possible el suport a diferents àmbits de talent: acadèmic, esportiu, artístic, nàutic, pesquer… Des de aquí, si em permeteu, demano als socis del ¡Club que hi col·laborin. Tenint embarcació al CNCB, també són Cambrils, i segur que ningú millor per entendre que cal ajudar al talent a obrir-se camí en aquest món tan competitiu. Ja us dono les gràcies, perque sé que puc comptar amb vosaltres i amb el Club Nàutic de Cambrils com a institució important de la ciutat.

Coneixes el Club des de petit. Com has viscut la seva evolució?

Crec que tenim un club preciós, per la ubicació que té. No estem fora del poble com molts altres clubs. Aquí, pots anar amb la barca i de seguida estàs al poble. Està tot molt ben organitzat. Potser com a crítica constructiva, diria que falta més implicació del poble. El Club hauria de ser part de Cambrils.

Per què recomanaries el Club Nàutic Cambrils?

Primer, per la ubicació, que és extraordinària. És el millor poble de la costa catalana. Per la gent que hi treballa, és impecable la vostra professionalitat, està tot molt ben organitzat. També per la proximitat: tens les botigues, els restaurants, tot a prop, pots anar-hi caminant. I a més, és segur i molt ben cuidat. Ara mateix funciona molt bé.