És de Barcelona i viu a Barcelona però fa 50 anys que és fidel soci del Club Nàutic Cambrils. La seva àvia era de Cambrils, lloc que coneix des de petit. La seva passió és l’esquí nàutic, esport que va començar a practicar als 16 anys i que continua realitzant-lo als seus 82 anys.

Com comença la seva passió per l’esquí nàutic?

Als 12 anys estava a la platja de Rifà, a Mont-roig, amb uns amics i vaig veure un noi amb una motora i un altre esquiant al darrera. Se’m queia la baba. “Com m’agradaria a mi fer això”, vaig dir. Quan tenia 16 anys el meu amic, Lluís Ballester, de la Penya del got d’aigua, es va comprar una llanxa motora i em va preguntar si volia esquiar. “I tant!”. Acabada la carrera universitària, vaig fer medicina, vaig demanar alférez de complemento a Mallorca. Llavors anava a la Badia de Palma Nova i esquiava allà.

A més d’enamorar-se de l’esquí nàutic a Cambrils, també es va enamorar de la que és la seva dona.

Sí. Un dia estava passejant amb el meu amic Antonio Ortega pel port de Cambrils i davant del Gatell vaig veure la noia més bonica que he vist a la meva vida. Ella tenia 15 anys i jo 17. Vaig quedar prendat d’ella, l’Emilia. Havia nascut a Lleida però vivia a Reus per la feina del seu pare i estiuejava a Cambrils. Vam començar a sortir i ens vam casar amb 24 i 26 anys.

Quan va comprar la seva primera embarcació?

Un dia passejant pel carrer balmes de Barcelona, en una botiga nàutica, vaig veure l’embarcació Glastron La Raya i em vaig quedar fixat amb ella. La vaig comprar amb molt de sacrifici, amb el remolc i tot, i la vaig portar a Cambrils.

Va entrar al Club com a trànsit i es va acabar fent soci.

Acabat de casar i acabada la carrera no em podia fer soci perquè primer m’havia de guanyar la vida per pagar l’entrada. Vaig parlar amb l’amo de la botiga Trempat, molt lligat al Club Nàutic Cambrils, per dir-li que no podia pagar l’entrada de 25 pessetes que costava fer-se soci. Em van deixar que pagués en tres terminis i deixant ja el barco. A l’octubre de 1973, als 33 anys, em vaig poder fer soci.

Els seus fills també esquien?

Sí. Els vaig posar tots a l’aigua des de ben petits. Als tres, Jaime, Jose Maria i Javier. Algun protestava però jo vaig insistir. La meva dona no esquia. Ella és la rider.

Ha tingut unes quantes embarcacions.

Jo esquiava amb dos esquís, però volia esquiar amb mono esquí i la Glastron no tenia prou força, així que la vaig canviar a una més potent. I des de llavors he tingut uns quants barcos amb els quals hem anat a tots els ports des de Cap de Creus fins a Cabo de Gata i les illes Balears. L’última va ser una més gran, un Azimut, que vaig vendre perquè ja sóc gran per fer grans recorreguts. La vaig vendre l’any passat i m’he quedat amb una Monterrey, que es diu Epsylon, que vaig comprar l’any 2008.

Prefereix esquiar o anar de passeig?

Esquiar. Encara esquio. I ho faré fins que tingui força.

Què li aporta l’esquí nàutic?

Endorfines. Em dóna un estat de plaer inigualable. Estic sobre el mar. La força que has de tenir per fer-lo també et dóna energia per viure.

Per què recomanaria el Club Nàutic Cambrils?

Només que vagis a una punta del Club i miris cap enrere i vegis el que és el port de Cambrils, ja et queda al cor. I si ets de Cambrils encara més. És un amor incondicional.