El Marcelo Caro va néixer l’any 2000 a Reus. Als 7 anys ja navegava en Optimist. Als seus 26 s’està preparant per participar en la modalitat de vela Formula Kite a les pròximes Olimpíades.

Com va ser que vas conèixer el Club Nàutic Cambrils?

Va ser a través d’una excursió amb el curs de tenis que estava fent.  Veníem a provar esports nàutics un dia. Em va agradar tant que em vaig apuntar al curs de vela de l’estiu. Com podia ser que un nen de Reus no sabés que existeix la vela?

Aquell primer estiu ja vaig acabar a l’equip de regates. I el 2007 ja havia fet la meva primera regata.

I amb l’Optimist, què vas guanyar? Quins van ser els teus títols més preuats?

El meu millor any va ser el 2012, que amb 11 anys vaig guanyar el Campionat de Catalunya, absolut. Vaig quedar també tercer d’Espanya.

Quan va ser el salt a làser?

Quan estava fent la progressió en Optimist, que ho estava fent molt bé, vaig començar a créixer molt, i de seguida, doncs, vaig decidir passar-me al làser. Ara anomenat Ilca. Tenia 13 anys. Hi vaig competir set anys, del 2013 fins al 2020, que és quan vaig lesionar-me i vaig haver de fer un canvi.

Com va ser la teva etapa amb làser?

Vaig passar per Làser 4.7, Radial i Estàndard. Els títols que més destaco són vuit cops Campió d’Espanya, tant amb el 4.7, amb el radial i l’estàndard, amb els 3. I campió d’Europa el 2017, subcampió d’Europa el 2018. També un moment molt especial per mi va ser quan vaig poder anar a la Xina, al Mundial ISAF, representant Espanya.

Quin record tens de la teva etapa amb la vela infantil?

Boníssim. Sobretot per haver compartit molts anys aquí al Club, amb molts amics que encara conservo, haver pogut viatjar a un munt de llocs… I  a més va ser com una formació. La meva família sempre m’ha acompanyat a tot arreu, mon pare amb la llanxa, i ma mare, i mon germà, també. Anàvem els quatre de regata, sempre. Sempre hem tingut el seu suport.

Al 2020 va arribar una important lesió.

Sí. El làser és un barco que té unes característiques molt determinades, que requereix d’una altura mínima, i jo no sóc molt alt. Llavors, la força que havia de fer per compensar aquesta carència involucrava una tensió excessiva al genoll i al turmell. De fet, vaig estar els meus últims tres anys aguantant infiltracions, amb molt de tractament de fisio. Al meu cap ja tenia la idea de buscar un projecte fora del làser, bàsicament per allargar la meva vida esportiva, i realment competir en una classe que jo sàpigues que puc ser competitiu. Vaig estar parat uns sis mesos, fins que se’m va creuar l’oportunitat de navegar en kite.

Vaig estar el primer estiu aprenent a Tarifa. Navegava unes cinc hores al dia. M’agrada molt. Però bàsicament el que jo volia era seguir estant a l’aigua. Ara porto uns cinc anys amb el Formula kite.

Quina ha estat la teva evolució?

El primer any va ser formació, i els següents dos anys vaig compartir projecte amb l’equip olímpic femení, concretament amb la Gisela Pulido, amb qui vaig estar d’sparring i de cadi, l’encarregat de la posta a punt del material. El projecte va arribar fins a París 2024, i vam estar a Marsella… Totes les meves hores del dia estaven ocupades a anar a l’aigua, entrenar, tornar, fer un anàlisi del GPS, fer un anàlisi dels vídeos, tornar a posar a punt el material fet servir, veure com podia millorar això…  Una jornada que no té horari.

Què tal a la teva experiència a les Olimpíades de Paris?

Té un aura i una màgia al voltant que… que no es pot replicar.

I després?

Quan vaig acabar el projecte amb la Gisela, vaig parar a pensar. “Ostres, tinc quatre anys més per davant, fins a la següent campanya, què faig?”. Vaig decidir competir per a mi, fer un projecte personal i lluitar per aquesta campanya del 2028. Vaig començar a entrenar i a competir i ja he estat Subcampió d’Espanya. Acabo de tornar del Mundial en el qual he quedat 41.

Quin és el teu següent repte?

L’europeu a Turquia al setembre. L’objectiu és classificar-me pel Mundial de l’any que ve al Brasil, el 2027, que és la primera regata on hi ha places olímpiques en disputa. Hi ha 8 primers països que es classificaran als Jocs Olímpics. Per tant, és important estar seleccionat nacionalment. O sigui, és classificatori pel Mundial. Aquest any és com un trampolí per l’any que ve poder disputar el que són les grans regates.

Creus que t’has adaptat bé al kite?

Sí, en gaudeixo molt. M’encanta estar a l’aigua. El que em defineix a mi és la pressió d’una competició, d’estar a la línia de sortida, de posar-me al costat d’una altra persona i intentar treure el millor de mi. Això és el que em fa viure.

Primer havia d’entrenar i vaig canviar una mica el xip, dient-me a mi mateix que “Potser sí que m’ho puc passar bé a l’aigua, sense la necessitat de competir”. Però un cop vaig tindre el nivell de poder dir, “Ostres, ja puc disputar el campionat d’Espanya, ja puc pensar una mica més enllà”. Aquí és on he tornat a ser el que jo buscava.

Per què li recomanaries el Club Nàutic Cambrils a un nen o nena que comenci ara amb l’Optimist?

El Club Nàutic Cambrils és un club que té una base esportiva històrica. Sense un club al darrera que et doni suport, no pots assistir a les regates, i precisament el CNCB dona suport a la vela lleugera, i això és molt important a la base, a la vela escolar.

De fet de tant en quant has fet entrenador. T’agrada?

Sí, sí, ho gaudeixo molt. Últimament he estat amb els Optimist d’iniciació, que són nois i noies de 7 i 8 anys i és una passada. És com reviure la meva infantesa.