Salvador Martín va néixer a Las Palmas de Gran Canaria fa 76 anys. Es va enamorar de la navegació quan tenia poc més de 20 anys. Des de llavors no ha deixat de navegar amb la seva dona, sempre amb el port base a Cambrils, del qual també es va enamorar i es va fer soci del Club Nàutic Cambrils.

Es va criar en una illa, ja li agradava navegar de petit?

No. Els barcos no m’atreien gens. En canvi, a l’estiu només em posava les sabates per anar a Missa i al cine. Vivia a la platja. Ulleres i pesca submarina tota l’estona. Però navegar no tenia ni tradició de familia ni coneguts.

Quina carrera va estudiar?

Enginyeria industrial. la podia fer a Madrid, Sevilla o Barcelona. Em van dir que Barcelona era el més semblant a anar a l’estranger, i allà que vaig anar. Una altra de les raons per les quals volia estudiar a Barcelona és perquè podria anar en barco des de Canàries. No m’imaginava viure en un lloc sense mar.

Allà va conèixer a la seva dona.

Sí. Es diu Teresa i és de Reus. Estudiava Història de l’art. Amb ella vaig aprendre el català.

On va anar a treballar quan va acabar la carrera?

Em va sortir feina a la refineria de Tarragona. Llavors vam decidir viure a Salou, perquè hi ha platja i ho teníem tot a prop. Però quan van néixer els nostres fills, en tenim tres, dos nois i una noia, vam mudar-nos a Reus, ja que hi teníem la família de la meva dona i era més còmode.   

Com va començar l’idil·li amb la navegació?

La platja aquí la trobava avorrida, acostumat al fons de Canàries. A la feina, un va proposar anar quatre matrimonis fins a Eivissa i llogar allà un veler. Vaig trobar-la una experiència meravellosa. Tant que em vaig comprar un 420. El tenia a la platja de Salou i sortia sovint. Primer amb la dona i després amb els fills. A l’hivern el guardava en un garatge. Després el vaig portar a la platja de Cambrils. El que passa és que amb la rierada de 1994, se’l va endur l’aigua i va aparèixer un tros a la platja de la Llosa! Només vaig salvar el pal major i les veles, que ho tenia guardat. Vaig comprar un casc semblant en un drapaire de Reus.

Què va fer després?

Tot i que no tenia embarcació, em vaig treure la titulació de Patró de Iot a Tarragona. Més endavant, al 2007, amb més ingressos, em vaig comprar una embarcació més gran, d’11’40 metres d’eslora. Es diu Gofión.

Per què aquest nom?

El gofio és un aliment típic canari. I gofión és aquell que menja gofio. Em va fer gràcia.

Llavors es va fer soci del Club Nàutic Cambrils.

Sí, perquè tot i que conservàvem l’apartament de Salou, ens agradava el Club Nàutic Cambrils. El vam triar perquè considero que és gran i segur, tot és bo, les seves instal·lacions i personal, i a més està integrat a la ciutat. És meravellós.

Els seus fills naveguen?

El més gran viu a Suècia i allà té una motora amb la que surt a pescar. El segon fa poc es va comprar un patí català. Viu a Barcelona. I la meva filla s’apunta amb nosaltres.   

Per què li agrada navegar?

Perquè és una experiència molt activa i el mar sempre és agradable. Si hi ha bon temps sortim tot l’any. El mar m’agrada molt i em dedico a comprar llibres de temes marítims.

Fa gairebé 20 anys que és soci del Club Nàutic Cambrils. Com valora la seva evolució?

He de dir que estic molt content amb la nova Junta Directiva actual. Penso que s’han posat coses al seu lloc i molt bé.