Santiago Oliva es va fer soci del Club Nàutic Cambrils fa 36 anys. El seu pare ja ho era i els seus germans també ho són. Una família de navegants que gaudeixen de la nàutica sempre que poden.

On va néixer?

A Reus l’any 1964, com la fundació del Club. El meu pare era de Reus, la meva mare, de Burgos.

Quan va començar la seva relació amb el mar?

El meu pare era molt aficionat a la nàutica i jo, des que era molt petit ja navegava. Vaig fer la meva primera regata d’Optimist als 5 anys. No sabia ni el què feia, però em va agradar molt. I des de llavors no m’he baixat mai d’un barco.

No ha fet mai cap aturada? Ni quan estudiava la carrera?

No. De fet, seguia navegant en vela lleugera. Ho vaig fer fins els 22 anys.

Què va estudiar?

Dret. Però no m’he dedicat a l’advocacia. Sóc empresari. Vaig fer un postgrau en direcció d’empresa.

Quan van es va comprar la seva pròpia embarcació?

L’any 1995. Es deia Panoràmix. A tots els meus barcos els hi he dit Panoràmix.

I per què aquest nom?

El van triar els nens. Eren molt populars els còmics d’Astèrix i Obèlix a casa nostra i els hi agradava el personatge del Panoràmix. El més interessant és que Panoràmix és un nom que funciona molt bé per la ràdio. No em fan repetir el nom, tothom el coneix. I en totes les llengües.

Per què li agrada navegar?

Per què m’agrada? Perquè m’encanta el mar, m’encanta la natura, m’encanta la llum, el vent, i m’encanta la sensació de com el barco es belluga per damunt de l’aigua. És una sensació que em recorda de la meva infantesa, perque jo de petit sempre jugava amb algun barco petitet. A les piscines, al mar, on fos. Era dels meus joguets preferits. Continuo associant aquesta il·lusió amb quan pujo a un barco. Tot és felicitat. Sigui quin sigui, m’agraden tots.

No deixaré mai de navegar, ni el Club Nàutic Cambrils. Això segur.

A la resta de la seva família li agrada navegar?

Sí. Ara tots naveguem amb més o menys intensitat. A la meva esposa li encanta navegar. Ella és de Bilbao i ens vam conèixer dalt d’un barco. El meu pare era amic del seu i el va convidar a navegar amb nosaltres. I va venir ella. Vivien a Bilbao i va acabar mudant-se a Reus.

Quants fills van tenir?

Dos nois i una noia. I naveguen tots tres. Van fer vela lleugera, Foil i Windsurf. La meva filla practica l’esquí nàutic, com nosaltres, jo també. Ella ha competit i ha estat Campiona d’Espanya. Encara el practica, però ja no competeix.

Com és que no participa mai en les regates de creuer?

He competit molts anys. L’èxit de la competició ja l’he cobert (riu). Ja no sóc regatista. El barco que tinc és un catamarà de vela.

Vostè coneix el Club des de ben petit. Com l’ha vist evolucionar? 

L’he vist evolucionar meravellosament.  He conegut totes les èpoques i el que s’ha fet és un club gran i enfocat al mar. L’he vist evolucionar en positiu. 

Per què recomanaria el Club Nàutic Cambrils? 

Jo crec que des del punt de vista marítim és inigualable. La seva ubicació, tenir a prop el golf de Sant Jordi,  el port de Cambrils, per suposat, la seva bocana, els pantalans, la facilitat per fer les maniobres… El Club és un lloc idoni per practicar nàutica perquè té les millors condicions que un navegant pot desitjar. 

D’altra banda, l’equip de marineria és un 10. La seguretat funciona molt bé. El personal de l’oficina sou un encant. Només falta un gerent amb autonomia.

També cal tenir en compte la qualitat de la cuina de Cambrils, o del menjar que pots gaudir en aquesta costa, o de la proximitat a coses molt atractives. És tot això. 

Fan llargues travesses?

Depèn del temps que tenim. Ens agrada molt navegar pel Delta de l’Ebre. També anem a la Costa Brava i les Illes Balears. O França i Itàlia.

Té altres aficions, a banda de la nàutica?

Moltes, moltíssimes. El Windfoil, el windsurf, l’esquí nàutic, la hípica, les motos, els cotxes, la muntanya…

No sé d’on treu el temps, doncs. 

Bé, perquè si tinc dos dies, els aprofito. A casa no estic mai. (riu)