Carlos Rubio té 47 anys i porta tota la vida pescant. Arran dels concursos de pesca del Club Nàutic Cambrils va conèixer les instal·lacions i la seva gent i va decidir fer-se soci. Recentment ha entrat a la secció de pesca del Club com a delegat. Una funció que agafa amb il·lusió però també amb expectació.

Què fa un salouenc al Club Nàutic Cambrils?

Visc a Salou i tenia la Barca a Sant Jordi perque la zona de pesca m’agradava molt. Al venir als concursos de pesca de Cambrils i conèixer a la gent, em vaig trobar a gust i em vaig quedar. A Salou sí hi ha afició i, però no m’agrada tant com està el port.

Per què t’agrada tant pescar?

De petit, quan tenia 5 anys, el meu pare que en pau descansi, em va comprar unes ulleres de bussejar. Abans podies pescar sota el pantalà de Repsol a La Pineda. I em vaig posar per allí i em va enxampar un remolí i gairebé m’ofego. Llavors, mon pare, que pescava des de la costa, perque no li agafés por a la mar, em va comprar una canyeta de pescar i des d’aquell dia, doncs ja no ho vaig deixar. Durant l’adolescència pescava menys, per això de sortir, però després, als 22 anys un amic es va comprar una embarcació i em va convidar a pescar. Em va fer gràcia. Em vaig comprar una canya i el dia que la vaig estrenar vaig pescar una palometa de gairebé 10 quilos i ja em vaig enverinar. A la setmana següent em vaig comprar una zodiac, una Bombardier.

Sí que vas córrer!

Sí, perquè li vaig dir a la dona i em va dir: “doncs sí, compra-te-la”. I quan diu que sí, s’ha d’aprofitar el moment.

Ella també pesca?

No, no hi ha manera. Alguna vegada ve, però llavors quan pesco em diu que els deixi anar, que s’estan ofegant. I llavors em dóna el dia i no la deixo venir.

Quantes embarcacions has tingut fins l’actual?

Als tres anys de tenir la primera zodiac, la vaig canviar per una altra, una Oqueteau 6.25, després em vaig comprar una Beneteau. I la última, una Starfisher de 6,75, la Figafosca.

Només surts a navegar per pescar?

Potser dues vegades a l’any simplement vaig de passeig amb la dona o els amics, a prendre algo, banyar-nos, però més no. No perquè, la barca aquesta és per pescar!

Surts sovint?

Si fa bo, cada dia que puc durant tot l’any. Plego de treballar a les cinc i si no tinc res a fer, surto.

Surts sol?

No, normalment sempre hi ha algú que m’acompanya. O mon germà… O si alguna vegada vull sortir sol, em trobo aquí amb algú i també bé.

Per què t’agrada tant pescar?

No et molesta ningú, estàs tranquil, la sensació quan tens la picada és tot, gairebé. Sobretot quan pica el peix que estàs buscant. No és tirar la canya i a veure què pica. No, és: “Avui vull pescar un gall de Sant Pere” i vas i el pesques. Llavors la satisfacció és bestial.

Diuen que pesques molt. Quin és el teu secret?

Buscar el peix. El peix menja gairebé sempre, però has de trobar on està. No sortir aquí, no veig res i tiro. No. Vas mirant la sonda, mires que hi hagi caigudes d’arena o de pedra, o barcos enfonsats. I llavors amb la sonda interpretes si el peix és petit o gros. Depenent de la mida poses un esquer o un altre. Si no pica, canvies la mida dels aparells o l’alçada on els poses, si l’aigua està bruta o està neta fas les cametes més curtes o més llargues… i anar provant. També molts dies faig porra! (res).

Quin és el peix més gran que has pescat?

Una tonyina de 326 quilos. Feia 2 metres i mig. La veda estava oberta. Vam estar mitja hora per pujar-la al barco.

Fa poc més de tres anys et vas fer soci del Club Nàutic Cambrils. Per què et vas decidir a fer el pas?

Em van agradar les instal·lacions, el tracte de la gent, l’ambient. Vaig arribar quan estaven a punt de començar les obres i el canvi ha estat espectacular. Jo crec que és un dels millors ports de la costa catalana. Aquest és un port endreçat.

Ara ets el nou delegat de pesca.

I no volia (riu). M’insistien. Jo ja els he avisat quan no tinc ni idea del que he de fer. Però provarem a veure si va bé. Espero no trobar massa traves.  He de parlar amb molt gent, els altres clubs, patrocinadors, amb la Junta Directiva, amb la qual estic molt content, són gent normal que fa la seva funció correctament. Estic animat, espantat i expectant!

Com veus l’afició de la pesca al CNCB?

Prou bé. El problema és que amb el Covid i la crisis la gent s’ha tirat una mica enrere a l’hora de gastar. Abans hi havia concursos que pagaven 60€ per cap i la gent venia igual i ara un de 25€ els hi costa. Pagaves més però els premis eren millors i això crida molt l’atenció, ja que gairebé tot són accessoris per a la barca, que és el que volem. I si a més hi ha sorteig i guanyes algo, doncs millor. Si enguany podem trobar bons patrocinis i uns preus atractius, penso que vindrà molta gent a concursar.