Va néixer a Buenos Aires, Argentina, fa 50 anys. Fa gairebé mitja vida que és a Cambrils. I aquí va ser on va complir el somni de tenir vaixell propi i navegar. Ho va fer arran que el seu fill gran passés d’un curs de vela d’estiu a l’Optimist. Tot i que que viatja constantment per tot el món per feina, no canvia Cambrils per res.

Quan comença la teva afició per la nàutica?

A Argentina, de jove, vaig treballar en tema de reparació de veles. Estava vinculat però no actiu. Quan navegava era amb amics que tenien vaixell.

Com vas acabar a Cambrils?

La meva mare es va traslladar a Alemanya i jo també hi vaig anar. Després d’estudiar, vaig fer un viatge a Espanya. Vaig tornar a Alemanya. I després vaig arribar a Tarragona per una qüestió de feina. Aleshores vaig conèixer la meva dona, que és de Cambrils. Això va ser el 1998. Vaig estar treballant aquí, després vaig tornar a Alemanya i el 2000 ja estava instal·lat aquí. Com que la meva feina no necessita un lloc específic perquè em moc per tot el món, Cambrils és el millor lloc per estar.

A què et dediques?

Sóc director d’una empresa de reparació de vehicles danyats per la calamarsa. Aquest any n’hi ha hagut molts i a això és al que ens dediquem des de fa 20 anys. Treballem a gran escala. Quan hi ha un fenomen de calamarsa, allà anem i reparem.

T’instal·les a Cambrils i et compres una embarcació.

Era un compte que tenia pendent. Al seu moment no podia accedir a un vaixell. Sempre vaig voler. A Argentina l’únic mitjà que tenia per navegar era ser amic d’algú amb vaixell. De petit no vaig tenir l’oportunitat que els meus fills tenen de fer Optimist. Vaig entrar a la vela pels meus fills. Aquí tenia amics que tenien vaixell i al final em vaig decidir. El vaig comprar el 2018 i vaig estar quatre anys de trànsit.

Vas mirar altres clubs de la zona a més de Cambrils?

Sí. Però Cambrils és casa meva, ja, després de tant de temps i de conèixer tothom. Cambrils et dóna una cosa que no et donen altres clubs. Estar a primera línia, tenir accés a tot el que tens. I en això crec que tothom hi està d’acord. A més, aquí estem molt arrecerats de les inclemències meteorològiques. El Club Nàutic Cambrils, comparant-lo amb altres ports, des de València fins a Girona he estat a gairebé tots, és un port que és fàcil d’entrar-hi. No té cap complicació.

Per què vas decidir fer el pas a soci?

Primer perquè canviaré d’embarcació. He venut el meu vaixell i estic esperant el nou, de 15 metres. I segon, perquè els meus fills naveguen aquí així que passaré els propers deu o quinze anys aquí, al Club, i és la millor inversió que un podia fer, no?

T’has integrat ràpid?

Sí, perquè em vaig sentir molt ben acollit des del primer dia. No em costa gaire socialitzar, però m’han obert les portes des del començament. Per part meva, col·laboro en el que puc a l’escola de vela i dono suport a qualsevol esdeveniment i això ho faig perquè em vaig trobar amb un grup genial humà. Em van donar la millor benvinguda i m’accepten com accepten tothom i em van integrar com integren tothom i això és important.

Els teus fills, per què van començar a navegar?

Vaig apuntar el gran, quan tenia 8 anys, al curs de vela de l’estiu. Va començar, li va agradar i hi va haver interès per part dels entrenadors perquè continués i seguim. Ara té 13 anys. Esperem ara que el meu segon fill, que té 6 anys, també segueixi. Ell ha començat pel Casal de Mar.

A més, considero que el Club Nàutic Cambrils té la millor escola de vela de Catalunya i on vull que es mantinguin els meus fills i continuïn navegant. La feina que fa aquí important el Club és incentivar que els nostres fills s’interessin per la vela perquè són el futur del Club.

Què t’atreu de navegar?

Em dona tranquil·litat. M’atreu navegar de nit. M’agrada travessar a Palma sempre de nit. Em dóna molta pau navegar i és el moment que puc estar amb mi mateix quan navego sol. I si no amb amics, que també ho gaudeixo molt. A la meva dona també li agrada molt el mar i navegar i la platja, i estem al millor lloc.