Agustí Zorita té 55 anys. L’any que ve complirà 20 com a soci de Club Nàutic Cambrils i des de petit que no sap viure sense el mar. Es declara un gran aficionat a l’estudi. Compagina la seva professió amb la seva passió pel mar, i a més dóna classes a l’Acadèmia Nàutica de Club Nàutic Cambrils. Un home que gaudeix fent el que més li agrada. Navegar.

Com vas arribar a Cambrils?

Jo sóc nascut a Terol, a un poble anomenat Andorra, el terror dels GPSs. Però vaig venir aquí amb tres anys i m’he criat entre Cambrils i Tarragona.

¿I la teva afició pel mar?

Jo sóc l’únic de la meva família aficionat a la mar. Vaig començar amb una empresa comercial de productes d’alimentació, l’he tingut durant moltíssims anys i ara la tinc llogada. A la meva família, des de fa tres generacions, la tradició ha estat la de comerciants. A més, no tinc parella ni fills, per això puc portar aquesta vida que porto tan peculiar.

Com vas començar?

De petit volia ser bus professional. I ho vaig aconseguir amb 48 anys. Amb 16 anys ja era bus esportiu, però no practicava perquè no tenia vaixell.

Després em va donar pel Windsurf i el vaig practicar durant bastants anys.

Després ja, amb 19 anys em vaig treure el titulín, després el PER, em vaig venir amunt com els toros braus. El patró de iot, després el capità i com ja no hi havia res més a esportiu, llavors em vaig passar al professional. He fet un camí molt llarg.

Llavors et vas treure els títols esportius i vas dir, ja no hi ha més, què faig ara?

Entro a marina professional. I llavors vaig anar a l’Ametlla, a l’Escola de Capacitació Nauticopesquera de Catalunya i sóc l’únic alumne de la història que ha estudiat els cinc cicles que hi ha a l’Ametlla. Grau Mitjà de Patró, Grau Mitjà de Mecànic Naval, Grau Superior de Patró, Grau Superior de Mecànic Naval i Grau Mitjà de Bus Professional. Això va ser fa deu anys. He estudiat per plaer tots aquests anys. Per a mi, el meu oci és estudiar.

Per què et vas fer soci de Club Nàutic Cambrils?

Perquè volia tenir vaixell. Vivia a Cambrils. No coneixia a ningú al Club, però volia navegar. En aquella època hi havia molta demanda d’amarradors i comprar era la millor opció. Eren altres temps i ho tenia clar. A més, volia navegar. Em vaig comprar el vaixell en un moment en el qual vaig poder configurar la meva feina per poder treballar només mig dia i poder navegar la resta. Això fa 20 anys. Em vaig fer soci, vaig comprar l’amarrador i vaig comprar el vaixell. Tot d’una.

Has estat fidel a un únic vaixell tots aquests anys.

Sí, un de 8 metres. El Rivendel. Se segueix dient així, ara està a Barcelona. El vaig vendre el gener passat. El vaig gaudir una barbaritat. Jo sortia cada dia. Però en els últims temps amb prou feines sortia perquè estic compaginant la meva feina com a patró en grans iots i com a professor de l’Acadèmia Nàutica del Club. A més també he treballat a l’empresa SEMAC, amb el tema d’abalisament de platges, obres marítimes i rescats.

Et va costar decidir-te a vendre el vaixell?

Moltíssim. Tres anys vaig estar per prendre la decisió. Vaig plorar quan el vaig vendre. El vaig veure la setmana passada a Barcelona. El tenen molt cuidat i em va donar alegria. És el meu nen!

Com va sorgir l’oportunitat de fer de patró de vaixells per a altres?

Em va veure l’Albert Punset navegant amb el meu vaixell amb vents forts i em van preguntar si volia navegar en la seva embarcació i allà vaig començar a navegar amb vaixells grans. Fixa’t, jo vaig començar a navegar pagant amb un vaixell petit i dolent. Després ja vaig passar a navegar sense pagar i amb un bon vaixell i d’aquí ja vaig passar a navegar cobrant i amb vaixells bons. Per llavors vaig deixar la meva empresa de productes d’alimentació.

Què et sembla navegar pels altres?

És diferent. Té punts bons i punts dolents. El principal atractiu que té per a mi és que cobro, està clar. I segon, és que un es despreocupa de la part econòmica del vaixell i de prendre decisions sobre aquest. La part dolenta és que no fas el que vols. I jo quan vaig en un vaixell d’algú estic pel vaixell al 100%. Llavors hi ha un mes o dos mesos en els quals vius la vida dels altres.

Quin tipus de perfil de gent és?

De tot. Són famílies, o grups d’amics, o una persona sola. He anat en vaixells dels quals els no saben navegar. Són vaixells de 15-20 metres amunt.

Què és per a tu el Club Nàutic Cambrils?

Forma part de la meva vida. I el nou port ha quedat meravellós. La meva visió del Club és totalment parcial perquè sóc un enamorat de Cambrils com a localitat i del port en particular. Si em poso des d’un punt de vista objectiu, és un port meravellós perquè té unes qualitats que es veuen molt poc. Primer i principal, que està completament integrat en el casc urbà. Ho té tot a l’abast caminant.

És un port que arribes sense cap problema. Hi ha altres ports que has d’agafar el GPS per arribar-hi.

Les instal·lacions són molt bones. No tenim certes floritures que tenen altres clubs però si es tracta de navegar, aquest és fantàstic.

I una altra cosa de la qual molta gent s’oblida és la bocana. Amb la bocana que tenim, arribes a aquest port amb onades de tres metres, entres al Club i estàs salvat. Entrar a certes bocanes amb onades de metre i mig és jugar-te la vida.

Com passes a donar classes a l’Acadèmia Nàutica del Club?

Vaig entrar fa un any per reforçar les classes pràctiques. Al final m’hi he quedat jo només donant pràctiques presencials i estic molt a gust.

T’agrada la faceta de professor?

Sí, m’agrada. Jo sempre he tractat amb el públic. Estic content i sobretot veig que els alumnes marxen sempre contents i això em dóna una gran satisfacció. Jo m’esforço, faig tot el possible per complir les seves expectatives. M’agrada quan apareixen alumnes als quals els han regalat la llicència de navegació, que és molt econòmica, per 150€ la tens, un regal original i que de vegades comporta nous navegants per a tota la vida.

Què et queda per fer en la nàutica?

Em queda poc. Pensa que ja tinc 55 anys. No espero molt més. Al contrari, vull abandonar el anar amb vaixells grans. Voldria anar-ho deixant i fer una vida més sedentària. He fet bastantes milles, he estat estius sencers en un vaixell i ara em ve de gust estar més tranquil i l’Acadèmia Nàutica per a mi és una opció que m’ha vingut bé. I a més tinc la sensació que ajudo al Club perquè dóna beneficis i creem nous navegants i nous socis. Quan veig els alumnes que s’han comprat una barqueta i em saluden, m’agrada. Em dóna gran satisfacció el veure’ls que es desenvolupen amb allò que jo els he proporcionat.