Alberto Lobsiger, nascut a Basilea, Suïssa, farà 90 anys en mig any i encara surt a navegar. És de fet el soci més gran del Club Nàutic Cambrils. Va arribar a Barcelona de Suïssa per feina el 1970 i va conèixer Cambrils per un amic. Es va enamorar del municipi i des de llavors viu entre Barcelona i Cambrils, on gaudeix de la seva gran passió, navegar.

Per què Cambrils?

Quan vaig acabar la carrera d’Enginyeria vaig treballar al projecte del generador d’Oliana des de Suïssa. Però a Espanya no sabien interpretar els plànols i aleshores em van enviar un any a Sabadell per acabar el projecte. Vaig estar una setmana vivint allà i després em vaig traslladar a Barcelona.

Un amic suís vivia al Poble El Dorado Playa i em vaig comprar una casa allà també. El 1974 em vaig comprar el vaixell per sortir amb la família. Després vaig comprar un Puma 23 de 7 metres, un Dufour 31, un Grassi 38 i el 1991, aquest, el Mistral III, un Amel Santorin. Té 30 anys i sona com a nou. Té 14 metres. És el millor vaixell per fer la volta al món, per això el vaig comprar. És un vaixell segur i còmode.

Ja navegava a Suïssa?

Una mica. A Suïssa tenia amics amb vaixells i sortia a navegar. Sempre em va agradar el mar.

Com va aprendre a navegar?

Sortint, mirant llibres i coses, amb altres. Em vaig treure el patró de iot.

On ha anat?

Amb Serrano i Rossell vam anar un hivern a totes les Illes Canàries costejant pel Marroc. Tres jubilats sols i contents. Amb altres amics he fet l’Atlàntic, el 1995 vaig anar a Santa Lucia, al Carib; he anat a la Rochelle, al Mar Roig, que és duríssim. Conec Grècia, Tunísia, bé, he fet alguna cosa. La volta al món no.

Continua navegant?

Sí, és clar. La primavera que ve ja hem dit amb Serrano d’anar a Andalusia, preciós. Vinc gairebé cada cap de setmana. A l’estiu sortim molt sovint per passejar el motor dues hores. Demà hi ha mal temps, el fred no em va bé. Amb la meva edat… Tinc 89 anys.

Sí, ho sé, és el soci més gran del Club actualment.

Ah sí? Vaja!

Surt sol?

No, el meu fill em diu “Escolta, si us plau, no facis això, no siguis valent.” Surto amb els Serrano. El meu fill és caçador. També li agrada venir, però a pescar. A la meva filla no li agrada tant.

I la seva dona?

Sóc vidu i divorciat. I amb tres fills. La meva dona va morir l’any 1970, el nen tenia 15 mesos.

Per què us agrada navegar?

El paisatge, la llibertat que tens, ets una mica fora del circuit. Sobretot, si heu tingut negoci, aquí estic sol, gaudir, fondejar a la nit en una caleta és preciós, o passar l’Atlàntic és fabulós.

Pensa continuar navegant molts anys més?

Quant pugui!

Per què es va fer soci del Club Nàutic Cambrils?

Abans de tenir la casa a Cambrils vaig comprar un balandre i el tenia al Garraf, més a prop de Barcelona. Però tan aviat com vaig tenir casa a Cambrils, ho vaig portar aquí. Coneixia al senyor Talayero. Tenia molt de contacte amb Suïssa. Aleshores el Club era molt diferent.

Per què recomanaria el Club Nàutic Cambrils?

Sempre diem que Cambrils és el port més segur de la costa del sud. Protegit pel Cap Salou. El Llevant que fa més mal, aquí res. Està molt protegit. L’onatge comença a partir de l’Hospitalet.

Alguna petició?

Falta contacte vertical. Conèixer la gent que forma la Junta Directiva. Pel que fa a les obres, bé. Han fet obra de luxe. Està molt ben fet. Estic content, en general.