Javier Bilbao va néixer al barri Axpe, de Bilbao, fa 70 anys. Va començar a navegar molt jove, ja que va estudiar nàutica i es va dedicar a la marina mercant. Les casualitats de la vida el van portar a treballar a la Central Nuclear d’Ascó, i després de moltes mudances, va acabar a Cambrils, on finalment s’ha tornat a dedicar a la seva passió, navegar.

Des de quan navegues?

He navegat tota la meva vida. Jo vinc de família de marins. El meu avi, el meu pare, oncles, tots. Vaig estudiar nàutica a Bilbao i a A Coruña i la meva professió és marí mercant. Vaig estar navegant onze anys. Però després vaig venir per a una temporada a treballar a la Nuclear i m’hi he quedat quaranta anys.

No vas venir sol.

Jo estava en un vaixell de passatge. En uns vaixells que primer van ser espanyols i després de bandera líbia. Els va comprar el Govern de Gaddafi i llavors fèiem rutes pel Mediterrani, amb passatge de tota mena. En una convenció que hi va haver a Trípoli de la lliga àrab, calien molts hotels perquè hi havia molta gent. El meu vaixell es va quedar com a hotel flotant. Allà hi havia la Pili, la meva dona, que era hostessa per a una empresa anglesa. Ens vam conèixer al vaixell i ja no ens hem separat. Ella també és de Mundaka, Biscaia. Ella tenia 19 anys i jo 23.

Vas conèixer algú més en aquell vaixell.

En aquesta convenció hi havia gent de tota mena, des de polítics a empresaris. Allà vaig conèixer un noi català que ara viu a Cambrils i és soci del Club. Hi era per una empresa que es diu Masa. Em va preguntar què feia al vaixell. Li va explicar que era primer oficial a Màquines. Quan va visitar la màquina i li va explicar el que hi feia em va dir “Doncs tu a la meva empresa li vindries molt bé, envia’m un currículum”. Però se’n va anar i me’n vaig oblidar. La Pili m’ho va recordar, em va dir: “per què no els hi envies? Que alguna vegada ens haurem de quedar a terra”.

Al final el vaig enviar i per sorpresa meva em va trucar per treballar a la Nuclear.

Com va ser això?

Estàvem fondejats a Líbia i vaig rebre un telegrama de la Pili, que era a casa, on em deia que havia d’anar a Barcelona per presentar l’equip a la direcció de la Central Nuclear d’Ascó. Vaig aconseguir sortir del vaixell. Em van fer el favor i em van deixar marxar amb la promesa que tornaria de seguida, que anava a fer una cosa particular i tornaria. Però ja no vaig tornar mai.

Vau venir a l’aventura tots dos?

Sí. La Pili em va acompanyar a Barcelona per veure de què es tractava. En principi no pensàvem que fos per sempre. Provaríem. Tenia jo llavors 29 o 30 anys.

On vau viure primer?

Vam anar a viure a Flix. Aquest va ser el trauma. Aleshores la Nuclear estava en construcció i hi havia un munt de gent treballant i els habitatges de lloguer estaven ja agafats i era molt difícil trobar allotjament. Ens exigien viure a la zona. A Flix estàvem en una caseta vella, en un carrer vell, sense aigua calenta, a ple hivern. Vam estar en un tris de tornar a navegar, jo al vaixell tenia una super cabina amb cambrer per a mi sol, que jo estava de cap. Et netejava la cabina, et portava el menjar a la cabina, et mantenia la nevera sempre plena, s’ocupava del tabac… I passar d’això a ficar-nos en aquell forat a Flix va ser força dur.

Quan vau canviar?

Vam aguantar perquè la feina m’agradava i el salari no estava malament. Deixar-ho era donar-se per vençut. Però el cos em demanava mar i vam anar a viure a l’Hospitalet. Allí bufava molt el vent, teníem la sensació que es movia el pis. I ens vam mudar de l’Hospitalet a Cambrils Mediterrani. Tot i així, encara vivíem a Mora perquè vaig entrar a Fecsa. I Fecsa ens va obligar a viure a prop d’Ascó. L’exigència es va relaxar amb el temps i vam comprar una casa a Vilafortuny.

Vas deixar de navegar tots aquests anys?

Sí. Vaig passar molt de temps sense navegar. Se me’n anaven els ulls darrere els vaixells. Ascó era molt absorbent. I estava lluny de tot. No et quedava temps per a res. Sobretot en manteniment. Saps quan comences, però no quan acabes. Quan va baixar la meva dedicació a la feina vaig poder tornar a navegar.

Et vas comprar un vaixell?

No. Em van regalar un vaixell de ferralla. Es deia Balancín. Un vaixell de casc d’acer que s’havia cremat a Tarragona. Aleshores el vaig netejar com una closca de nou. I el vaig tornar a reconstruir. El vaig arreglar al taller d’un amic de Vinebre. Quan havia fet el més gros, el vaig portar a casa. Allà el vaig acabar i el vam tirar a l’aigua, aquí, al Club. Vaig estar de trànsit gairebé un any. Però la Pili es va quedar embarassada del nostre segon fill i em va donar un ultimàtum, “o el nen o el vaixell” i vaig haver de desprendre’m del vaixell. Li vaig regalar al meu germà.

Quan vas tornar a la càrrega?

Vaig deixar la Nuclear i em vaig posar a treballar per a General Electrics a Plana del Vent. Allí ja tenia més temps. El 2013 em vaig comprar el vaixell. Lady Axpe. Jo li vaig posar el nom. Per la meva mare i pel meu barri. El vaig comprar per poder navegar tot sol. El vaig tenir al Club i el 2015 em vaig fer soci.

Una de les curiositats del teu vaixell és que té tres timons. Per què?

Perquè quan vaig fer les primeres maniobres amb el vaixell, les virades eren difícils de fer. Amb dos timons l’hèlix et queda al mig dels dos timons i quan te’n vas, els timons no funcionen. El vaixell necessita una certa velocitat perquè els timons tinguin efecte. Aleshores se’m va acudir fer una prova amb un timó previ que vaig fer. Li vaig posar un timó al centre just darrere de l’hèlix i l’efecte és majúscul, gira com una trompa. A més, puc navegar amb un sol timó si aixeco els dos laterals, per reduir fricció. El vaig construir jo mateix amb fusta de bassa.

La teva dona i els teus fills no naveguen?

No. Ella ja no se sent còmoda. I els meus fills sempre tenen alguna cosa a fer. No és fàcil trobar algú amb qui sortir a navegar quan vols. Al final, si et pots arreglar tot sol, doncs millor. I la mida del meu vaixell és l’ideal per això. Encara que amb el meu fill petit sí que surto més quan ve, ja que viu fora. Té alguna cosa innata navegant. D’ell he après alguna maniobra.

Navegues tot l’any?

Sí. Últimament menys perquè sempre tinc alguna cosa a fer. Avui, per exemple, he estat a punt. Fa un dia magnífic.

Per què t’agrada navegar?

A mi m’agrada estar sobretot sol a la mar. I per estar sol a la mar has de sortir en un vaixell. M’encanta. Tant si l’aigua està perfecta com si hi ha alguna petita dificultat climatològica.

Poc després d’entrar com a soci, van començar les obres. Què t’ha semblat el resultat?

El Club sempre m’ha semblat bé i suficient per a mi. El que passa és que els pantalans d’abans necessitaven reparacions. Lògicament calia fer-ho. Amb el resultat estic molt content, satisfet.