Jordi Ferrer va néixer a Barcelona fa 50 anys, i en fa 6 que és soci del Club Nàutic Cambrils. Tot i que fa més de dues dècades que coneix bé el Club. L’apassiona el mar, navega sempre que pot i també pesca. A més, comparteix la seva afició amb la seva filla Ariadna, que està a l’equip de regates en Ilca 4.

Com vas fer cap a Cambrils?

El meu pare era de Vinyols i des de que vaig néixer vaig en barco. Son pare, el meu avi, era metge. El Doctor Ferrer, metge a Vinyols i a la Casa del Mar de Cambrils. La meva mare és de Barcelona i va venir a viure a Cambrils, per la feina del seu pare, bus professional. De fet a Cambrils el coneixien com “Lo Bus”. Es van conèixer aquí però van anar a viure a Barcelona. Enamorats del mar, baixàvem cada cap de setmana i als estius. Com que navegaven, es van fer socis del Club Nàutic Cambrils. Hi tenien embarcació. 

Quan vas adquirir la teva primera embarcació?

Em vaig quedar el barco del meu pare quan va morir. I poc després em vaig comprar el meu, El Petit Plinius, una motora de 7 metres.

Per què et vas decidir fer soci?

Amb la renovació de la concessió, l’any 2015, em va passar el dret de soci la meva mare. 

Què t’atrau del mar?

M’agrada navegar des de petit. On sóc feliç és flotant al mar. Sense el mar, no sóc jo. Al meu fill gran, que té vint anys, no li agrada gaire el mar. En canvi la meva filla, l’Ariadna, de quinze, és més com jo.

De fet l’Ariadna forma part de l’equip d’Ilca 4 del CNCB.

Sí. Li encanta. Un estiu, quan tenia 6 anys, a casa dels meus sogres a Cubelles va pujar a un Optimist i li va agradar. Llavors a l’agost es va apuntar a les estades nàutiques del CNCB i quan va acabar va demanar seguir fent Optimist tot l’any. Endavant. I fins avui. La meva dona no ho entén, ella és de muntanya. Per a mi ha estat una evolució normal. M’és igual que entri al mar el mes de gener amb una mestralada. A mi em cau la baba i punt.

Segueixes les regates?

Si són a Cambrils o a prop, sí. Si puc agafar el barco i seguir la regata ho trobo súper divertit.

Com veus el món de la competició?

No som competitius. Considero que no s’ha d’obligar ni pressionar. El que vull és que la meva filla s’ho passi bé i no faci el tonto ni s’enfadi si no guanya. A més, per a mi la vela i les regates són una perfecta alternativa a estar de festa amb els amics o estar enganxada a l’Ipad. Un cap de setmana d’entrenament o regata són dos dies en els quals està navegant. És un entorn molt més sa. És l’excusa perfecta perquè no faci altres coses.

De moment està en Ilca 4. Vol seguir?

Sí, ella gaudeix. A més, té ganes de ser monitora en un futur perquè li agrada l’ambient i té una bona relació amb els seus entrenadors. Li agrada. Pretenc que s’ho passi bé. Tot i que si això li ha d’impedir fer un examen, anirà a l’examen.

Vas entrar com a soci just abans de les obres de renovació. Com has vist evolucionar el Club?

Prou bé. Tot i que crec que encara es pot fer més. Sobretot de cara als socis. Crec que el Club s’ha d’obrir molt més als socis. Ha de tenir un plus per a ells. Estic encantat amb la directiva actual. Però cal millorar alguns aspectes.

Navegues tot l’any?

Sí. Sempre que puc. Inclús a l’hivern, tot i que menys que a l’estiu perquè el barco és petit. L’avantatge d’un barco petit és que en cinc minuts surts per la bocana. Surto a navegar amb la meva dona. No li agrada gaire, però m’acompanya perquè no surti sol. Al meu fill tampoc li agrada, però amb ell tenim una tradició. El dia de Nadal, abans de sopar, sortim a donar un tomb. És una tradició que no perdem.

També pesques?

Sí. M’agrada pescar al curri, però no sóc competitiu i no participo als concursos.