Josep Pedrell té 84 anys i en fa 57 va ser un dels socis fundadors del Club Nàutic Cambrils. Ell és el soci número 4 i el més antic dels 427 socis que actualment formen part del CNCB. Les primeres passes del Club van ser tota una aventura però en Josep Pedrell i els seus companys tenien clar que Cambrils necessitava un Club Nàutic i que l’entitat seria un revulsiu pel municipi. Avui conversem amb un dels protagonistes essencials de la història del CNCB, membre d’un grup d’homes amb una visió clara de futur, acompanyada de la seva passió per la mar.

Com va començar tot?

Aquí hi va haver vàries persones. Abans de quallar, hi va haver altres que ho van intentar, però no ho van aconseguir. Això es va lligar quan el senyor Sullà va connectar amb mi, amb el meu germà Joan i el meu cosí Rodolfo, que érem restauradors. Coneixia al senyor Talayero, que es va entregar molt, valia i li feia il·lusió.

Nosaltres havíem creat el Centro de Iniciativas y Turismo, érem un equip d’una vintena de persones. A tots ens va entusiasmar la idea d’un Club Nàutic i aquests vam aportar 25 mil pessetes cadascun i vam ser els primers socis. Vam fer una passarel·la amb blocs de formigó que hi havia a la riera, una caseta desmuntable d’obres i un tendal, que just havíem canviat del restaurant. Això va ser l’inici. Vam construir unes vies de tren que vam anar clavant una a una a les roques. Una feina meritòria. I llavors vam posar la passarel·la.

Per què teníeu clar que Cambrils havia de tenir un Club Nàutic?

Era una necessitat. Venia gent amb remolcs i embarcacions i s’havien de posar a la platja i era un problema. Vam fer una rampa i un petit espigó que tancava una mica això.

El Senyor Talayero va aportar unes idees molt noves. Mètodes que portava de Venezuela, on tenia negocis. Va fer una cosa que no ens imaginàvem. Va fer com una piscina i la va buidar i en ella entraven els camions que s’estaven nit i dia. I amb menys cèntims vam poder construir dos espigons que tancaven el Club més fàcilment.

Finalment el 1964 es fundava el Club Nàutic Cambrils.

Sí. Gràcies a l’amistat del meu germà Joan amb la filla del Ministre de la Marina, el almirante de la armada don Pedro Nieto Antúnez, es va accelerar el procés de fundació del Club. Un amic nostre, Miquel Planàs, va fer el primer disseny de l’escut.  

D’on li ve la passió per la nàutica?

De petit estava tot el dia a l’aigua. Amb l’avi teníem un bot de rem i sortíem a calar palangrons i nanses. Aquest és el meu primer contacte amb mar obert.

Després vam comprar un Snipe, un veler usat. El pare i el Bessó només sortien el dia que feia mestralada i cada vegada que sortien trencaven el pal. Però els hi agradava l’emoció, xalaven amb això.

Gràcies a un client del restaurant que tenia una llanxa al llac de Banyoles, vaig anar a fer esquí nàutic. Si saps esquiar a la neu, esquiaràs de seguida, em va dir. I així va ser. Aquí no hi havia llanxes. Vaig anar a Banyoles a l’hivern. Vaig dinar tremolant que no em podia treure el fred de sobre, però vaig esquiar i em va agradar.

I finalment em vaig comprar un barco.

Va tardar en tenir-lo.

Sí. El restaurant de la meva familia era el Casa Gatell, però la meva dona i jo vam muntar el restaurant Eugenia el 1971. Vam començar de zero, em vaig haver d’endeutar molt. Tenia amarrador, però sense embarcació. I el 1978, quan em vaig recuperar econòmicament, em vaig comprar el barco, el Fal·lera, un creuer de 10 metres.

Va gaudir molt anys del Fal·lera.

I tant! Sortia amb la senyora. Al vegades a algun amic que convidàvem. Navegàvem per aquí al davant. Lo més lluny que vam fer era l’Ametlla de Mar, perque no teníem temps, amb el restaurant.

És tan bonic un barco de vela! És una de les coses més boniques que hi ha. I l’horitzó. Amb l’snipe ja havíem après a navegar. A la meva dona li agrada navegar, i això que és de la Vila!

Vaig ser alcalde del 1991 al 1995. I aquell any vam vendre l’Eugenia. Va arribar un moment que el barco era massa feina per nosaltres. I ens vam comprar una llanxa, que és més còmode. Es diu Solejada. Després de tants anys sense sortir amb el Fal·lera, el vaig regalar a un nebot meu l’any passat.

Continua navegant?

Sí, però només sortim a l’estiu. Sortim una estona, anem fins a la Cova del llop Marí, fins al Cap Salou, ens banyem, prenem el sol. Així se’t fa el dia més agradable.

Quina sensació té del Club Nàutic Cambrils actualment?

Molt bona. Trobo que portem una bona velocitat de creuer. Anem bé. Hem tingut sort que hem trobat gent emprenedora. Perquè, és clar, si no hi ha relleu, no avança la cosa. Han vingut persones capaces i amb ganes de fer-ho. Sempre he anat a favor dels que han estat al capdavant. De fet jo vaig ser membre de la Junta els primers 15 anys, però era molt diferent, una cosa de no tanta envergadura. Els primers anys les Juntes Directives es celebraven a Cal Rodolfo. Estava molt implicat el meu germà Rodolfo. Hi va perdre moltes estones amb això.

Amb les obres de renovació hem donat un gran pas. No era fàcil això. Quan vam començar no ens imaginàvem que podíem arribar a aconseguir el que ara tenim.