Marta Schuhmacher, de pare suís i mare basca, va néixer a Saragossa el 1953. Allà va viure fins a acabar els estudis universitaris. La seva afició per la nàutica va començar quan es va traslladar a Tarragona amb el seu marit per motius laborals.

En quin moment entra el mar a la teva vida?

Sempre dic que jo sóc més de muntanya. El meu pare era un apassionat de la muntanya i des de petita passàvem els estius al Pirineu. Em segueix encantant.

Mentre estudiava Químiques vaig conèixer el meu marit. A ell també li agradava la muntanya, però sentia una gran passió pel mar perquè des de petit havia tingut vaixell. El meu primer contacte real amb la navegació va arribar quan ens vam traslladar a Tarragona.

Un company de carrera, també molt aficionat al mar, tenia una petita embarcació al nàutic de Tarragona i va ser això el que ens va fer escollir Tarragona com a ciutat per viure.

I què tal l’experiència?

Molt bona. Amb el temps el mar em va acabar apassionant tant com la muntanya. De fet, vam tenir abans un vaixell que una casa. Tot just arribar ens vam fer socis del nàutic de Tarragona i hi vam ser fins al 1992, quan vam comprar el nostre segon vaixell, l’Aitor II.

I d’on ve el nom d’Aitor?

El primer vaixell ja es deia Aitor i vam decidir conservar el nom. Quan va arribar el següent, simplement va passar a anomenar-se Aitor II.

Per què vau decidir canviar de Club?

En aquella època, el club de Tarragona estava situat al mig del port industrial i el port pesquer, i això feia que sortir a mar obert fos força complicat, necessitant més de mitja hora a arribar a aigües obertes.

Et vas treure les titulacions nàutiques?

Sí, quan vaig arribar a Tarragona. I més que per necessitat va ser per curiositat. Al Club fèiem reunions i utilitzaven molts termes nàutics que jo no entenia. Així que vaig decidir treure’m el títol de patró de iot.

Ho vaig preparar per lliure, sense assistir a classes. Vaig agafar els llibres i vaig estudiar a casa. El meu marit en sabia més que jo i li preguntava els dubtes que em sorgien. A més, vaig quedar tercera de la meva promoció a Barcelona. Aleshores els exàmens duraven cinc dies, des de les tres fins a les set de la tarda.

Fèieu llargues travesses?

Sí. Amb el nostre vaixell de 23 peus arribàvem fins a Alacant i Mallorca.

Quants fills vau tenir?

Dos nois. Des que tenien només quinze dies ja venien amb nosaltres al vaixell.

I ells continuen navegant?

Un d’ells moltíssim. Li apassiona el mar. De fet, ara mateix està fent la volta al món amb la seva família.

Van viure durant anys a Nova Zelanda. Van anar des de França fins allà navegant i es van quedar treballant deu anys. Allà van néixer els seus dos fills i ara fa tres anys que recorren el món amb vaixell. Els meus néts tenen set i deu anys i estudien a bord; els seus pares fan de professors. Encara els queden un parell d’anys més abans de tornar a Nova Zelanda.

Com has vist evolucionar el Club des que vau arribar?

Abans era un club molt més petit i familiar. Amb els anys ha crescut i evolucionat moltíssim. Estic contenta amb com està ara, encara que recordo amb afecte aquella època en què hi havia tants nens jugant per tot arreu.

Continues navegant encara que el teu marit va morir fa anys?

Sí. Surto amb el meu altre fill que viu a Tarragona. També surto amb amics del club.

Què és el que t’agrada més de navegar?

M’encanta estar fora de casa i, si a més és en plena natura, encara més. Quan visitaré el meu fill i estem fondejats en llocs on només hi ha arbres, ocells i silenci, sóc feliç.

He pogut conèixer llocs increïbles com Indonèsia, Tailàndia, Madagascar o Brasil. Llocs plens de coralls, peixos i una naturalesa espectacular.

Per què recomanaries el Club Nàutic Cambrils?

Crec que és un dels millors i més bonics clubs de tota la costa i sempre ho ha estat. Sobretot, per la seva ubicació, al centre del poble i amb moltíssima vida al voltant. Com a entorn és fantàstic i les instal·lacions també. A més, penso que en els darrers anys la comunicació i l’organització han millorat molt. Anem millorant en tot.