Va néixer a Lleida fa 56 anys, però en fa 50 que viu a Andorra. Allí s’hi va casar, també amb una lleidatana i tenen dos fills, la Mar i el Guillem. Arran d’estiuejar a Cambrils, la seva filla va començar a l’escola de vela. Després va passar a l’equip de regates i el lligam va fer que es compressin una embarcació i es fessin socis del Club Nàutic Cambrils.

Com feu cap a Cambrils?

Després d’haver-nos casat, havíem vingut de vacances a la Costa Daurada i a Cambrils. Quan vam tenir a la nostra primera filla, la Mar, fa 22 anys, vam decidir-nos a tenir una segona residència a la platja. Cambrils ens agradava molt i va ser el municipi escollit per comprar-hi una casa.

Com comença l’afició a la nàutica?

Havíem navegat molt poc. L’origen de la nostra afició neix a través de l’escola de vela del Club Nàutic Cambrils. A la Mar la vam apuntar un estiu al Casal de Mar. S’hi va passar unes quantes setmanes el primer estiu. Li va agradar molt. I va repetir un segon estiu, i un tercer estiu ja fent curs de vela. Quan va acabar la temporada, a la festa final ens van proposar que formés part de l’equip de regates. I així va fer. Durant cinc o sis anys va ser regatista d’Optimist del Club.

Per què ho va deixar, la Mar?

Ser regatista vivint a Andorra és difícil. El divendres el papa agafa el cotxe i baixa. Al principi és menys. Una vegada o dues al mes i regates puntuals. A mesura que vas pujant, l’exigència creix i els últims dos anys van ser molt intensos. Molt bonics també. Això m’ha permès conèixer molta gent de Cambrils. Un any va fer un curs intensiu d’anglès a Irlanda i ja va deixar la vela.

Et sents cambrilenc?

Sempre dic que sóc una persona amb un problema d’identitat. Em sento lleidatà perquè hi vaig néixer, em sento andorrà perquè fa cinquanta anys que hi visc i estic nacionalitzat, però és que també em sento cambrilenc i la meva filla ha defensat el Club Nàutic Cambrils per tota la costa catalana.

Com vas donar el pas a navegar per la teva banda?

Fa quinze anys i per les meves inquietuds, em vaig treure el PER andorrà. En aquella època, un o dos cops l’any llogava un barco i sortia. A mesura que van passar els anys, l’economia em va permetre comprar-me una embarcació. Primer va ser un Beneteau 7.50 que vaig tenir vuit anys. Ara tinc un Jeanneau 10.5. tot i que com a molt lluny vam anar a Denia el darrer estiu amb dues parelles més. Abans només havíem costejat per aquí.

Els dos s’han dit igual

Sí, els dos “Sa Calma”. El nom té tres motius. Un és perquè som uns enamorats de Menorca, el segon, perquè és un estat del mar i finalment, hi ha una urbanització a Andorra que s’hi diu així.

Fa sis anys et vas fer soci.

Sí, estava de transeünt. Que per cert sona fatal, és molt lletja aquesta paraula. Vaig aprofitar l’oportunitat que va sortir poder fer-me soci fa sis anys.

Per què recomanaries el Club Nàutic Cambrils?

És el club de referència de la Costa Daurada. Jo el vaig triar perquè el tinc a un quilòmetre i mig de casa. Però a mi m’ha ajudat. Ha estat el nexe d’unió amb el poble de Cambrils. Tenim sentiment de cambrilencs. Desitjo arribar al Club i trobar-me’l en condicions. M’encanta venir al Club i trobar-me amb vosaltres, la gent que hi treballa, amb qui ja tenim un vincle. Venim i ens hi trobem a gust. Tinc un sentiment d’estar a casa meva.