Xavier Martínez va néixer a Reus fa 58 anys, tot i que va viure la seva joventut a Vinyols i els Arcs. Volia ser mecànic, però va acabar sent empresari d’una corporació. Fa dos anys va reprendre la seva passió per la nàutica després d’una pausa de 20 anys i gaudeix de la mar amb la seva dona i els seus quatre fills.

Vas néixer a Reus, vivies a Vinyols i els Arcs, però des de jove que has estat unit a Cambrils.

Sí. Amb la colla baixàvem a Cambrils. Jo m’he fet gran al Hot Harlem i al Black Bear, que ja no existeixen. També he anat amb la Penya Cicloturista de Cambrils, dels que tinc un gran record. Els diumenges d’hivern a quarts de vuit del matí ma mare em despertava per anar-hi, i a mi em feia mandra. Però després, quan ja estava amb la bicicleta a Colldejou, o a Pratdip, esmorzant, pensava: “què bé he fet de venir”. I ara m’uneix a Cambrils, el Club Nàutic.

On va ser la teva primera feina?

Jo volia ser mecànic, i va ser al Parc Samà on vaig tenir l´oportunitat de fer les meves pràctiques durant els mesos d´estiu.   

El meu pare era mecànic. Va néixer a Andalusia i quan tenia 7 anys va anar a viure a Terrassa. Als 18 anys es va treure el carnet de conduir i va aconseguir feina com a  xofer de la marquesa del Parc Samà. Als 25 anys va conèixer a la meva mare, que era de Vinyols. S’enamoren, es casen i viuen a Vinyols. El meu pare va continuar treballant al Parc Samà fins que també es va muntar un taller mecànic al poble, tot i que la relació amb el marquès del Parc Samà va continuar.

Què et va fer canviar d’idea?

M’adono que sent mecànic no arribaria a tenir les possibilitats professionals que jo volia.  Veia que havia de fer un canvi, i començo a treballar en una empresa de productes impermeabilitzants de Girona durant set anys com a tècnic comercial.

El 1997 decideixo emprendre i crear l´empresa Tecnol, i al mateix temps estudio un màster en direcció de màrqueting a Barcelona.

Decideixo fer-me empresari per crear un projecte d´empresa. Érem molt petits, però sempre pensàvem en gran, i sobretot, sempre pensava en l´equip humà que formava Tecnol.  Si tens les millors persones, el millor equip,  tindràs la millor empresa.   

Quan una companyia és gran, els grans problemes es fan petits.  Si és petita, els petits problemes poden ser molt grans.

De Tecnol a Masergrup. Seguiràs ampliant?

D’aquí han anat sorgint les diferents oportunitats professionals. La Casa Navàs, Vermuts Miró, Fruselva… Si bé, en aquesta etapa, estic en una edat en la qual penso més en la meva família que en mi, ja que tinc quatre fills adolescents als quals vull acompanyar en el seu camí vital.

I és amb ells amb qui navegues.

Sí. Sol és difícil i poc gratificant. Normalment sortim els sis. Ens dona dies molt divertits en família, en els quals hi ha una convivència. Veus com els teus fills gaudeixen, es desenvolupen, parlen entre ells. Poses en pràctica les habilitats que s’han de tenir en un barco, a més de la serenitat i la precaució. Al mar tot ha de ser més lent, més pensat,  s’hi conviu en un espai reduït. Es comparteix molt i es viu  tot amb molta intensitat.

Qui t’introdueix a la nàutica?

De jove un bon amic em va dir de sortir amb la seva llanxa. Em va enganxar tant aquesta experiència que vaig comprar  una llanxa de segona mà i la vaig tenir durant 5 anys.

Em vaig treure el PER com una afició més, si bé em vaig vendre la llanxa uns anys més tard.   

Només fa dos anys que tornes a tenir embarcació. Per què passa tant de temps?

Passen vint anys. La família i el treball han ocupat aquests anys en què  he estat treballant molt fort, però en els últims anys vam tenir l´ocasió de llogar algun vaixell per creuar a les illes i descobreixo que a la meva dona i als meus fills els  agrada la mar i navegar.  

És una manera d’estar junts els sis, i també de compartir vivències amb amics. És un projecte de família, i decidim comprar una embarcació  de 13 metres.

Com es diu?

Rauxa. Per aquella expressió de Pep Guardiola de “Pit, collons i rauxa”. La rauxa és una mena d´impuls, de cop de geni i determinació, i descriu una mica la meva manera de ser, amb molta iniciativa i empenta.  

Et vas comprar l’embarcació i et vas fer soci del Club Nàutic Cambrils alhora?

Sí. Era el més lògic. A més, crec que és el millor Club de la costa catalana. No en conec cap integrat dins el nucli urbà com el de Cambrils i amb aquesta amplitud d’espai. Segurament ens falta una piscina, una zona de lleure.

Per què recomanaries el Club Nàutic Cambrils?

El recomanaria perquè és un club fàcil. Fàcil d’arribar, fàcil d’aparcar, és un club on els serveis de restauració són molt bons, tots els serveis en general. A més, està ben gestionat i té un gran equip humà.

La Junta Directiva del Club Nàutic Cambrils i el seu President em demanen que et traslladi el seu agraïment i en nom dels socis, per haver patrocinat el nostre Club tan sols arribar. Fins on podrem impulsar aquesta col·laboració en els propers anys? 

Per a mi és un plaer poder col·laborar amb Vermuts Miró en les iniciatives del Club Nàutic de Cambrils. No cal dir que seria tot un luxe que el Vermut Miró fos el vermut en exclusiva a les instal·lacions del CNCB. Només puc dir que continuarem col·laborant en aquesta línia d´exclusivitat amb el Club.

Quines aportacions més fas al món de l’esport?

Doncs amb les meves empreses donem suport a equips d’esport base com al Cambrils Futbol Club, el Santes Creus Club Esportiu, la Fundació Futbol Base Reus, el Reus FC  Reddis, equip de Tercera Divisió RFEF, l’equip d’hoquei del Reus Deportiu, el Club de Tennis Taula Miró Ganxets de Reus, o el patrocini del World Pàdel Tour celebrat a Reus.

També participo activament al patronat de la Fundació del FC Barcelona, d´on sóc vocal.

D’alguna manera, amb totes aquestes col·laboracions, vull tornar al territori tot el que el territori m´ha donat a mi.

A banda del mar, que més et fa feliç?

Els meus pilars fonamentals, el que realment em fa feliç, són: la família, les empreses i l’amor que sento pel territori. Per això sempre que puc hi contribueixo d’una manera o altra. Per exemple adquirint, i gestionant, la Casa Navàs per obrir-la al públic i garantir la preservació del patrimoni de la zona, i d’aquest edifici modernista únic a Europa, o apostant pel suport a l’esport base.