Eduardo Serrano porta mitja vida com a soci del Club Nàutic Cambrils i en un mes compleix els 80 anys. Posa la vista enrere i veu passar quatre dècades amb passió, nostàlgia i dedicació. De fet viu a Tarragona i ve molt sovint a tenir cura del seu barco, el Victoria, que ja té 35 anys.

D’on li ve la passió per la nàutica?

A casa tots els germans vam tenir afició al mar. Vaig tenir facilitat per navegar amb barcos d’amics socis del Club Nàutic de Tarragona, Arenys de Mar, Reial Club Nàutic de Barcelona i Club Marítim de Barcelona. Deuria tenir uns 16 anys quan vaig entrar com a soci del Club Nàutic de Tarragona i anys més tard vaig estar en dues Juntes Directives com a vocal i també com a Comodor.

Per què es va decidir a comprar una embarcació?

Sempre havia navegat amb barcos d’amics. I vaig fer el pas perquè m’agradava molt. La primera embarcació la vaig comprar l’any 1974. Un barco fet a Anglaterra de 27 peus que es deia Martuka i que vam tenir 4 anys. Després me’l vaig canviar per un de 31 peus que es deia Chufas (nom que vam treure de com li deien els meus pares i germans a les nostres tres filles). Era més còmode i l’utilitzàvem pràcticament com a segona residència.

Com va fer cap al Club Nàutic Cambrils?

Aleshores es treballava el dissabte. I al migdia, plegant, m’esperaven la Montse i les tres filles al barco per passar el cap de setmana a Cambrils. Moltes vegades apuràvem el temps de tornada el diumenge i tornàvem a Tarragona a les deu o les dotze de la nit, massa tard. Llavors vaig pensar que aquest segon barco, com era més habitable, si el tenia a Cambrils era com si tingués un apartament. Llavors teníem les bicicletes aquí i passàvem l’estiu entre Cambrils i Balears. Aquest va ser el motiu.

S’hi va fer soci de seguida?

Quan vaig arribar hi havia com a president l’Alberto Talayero. Vaig estar dos anys de trànsit mentre s’acabaven les obres, per després veure a quin preu sortien els amarradors. Llavors em vaig comprar un i em vaig fer soci. Seguia estant de soci a Tarragona, però vaig veure que ja no hi tornaria i em vaig donar de baixa.

La seva dona també és aficionada al mar.

Sí, es va aficionar abans de casar-nos. I sempre hem navegat amb les nostres tres filles. Elles també segueixen amb l’afició. De fet dues d’elles també tenen barco a Cambrils.

Com ha vist evolucionar el Club?

A millor sempre. Conec Cambrils des de molt petit. Als anys 50 venia amb el meu pare alguns dijous a la tarda i el recordo de llavors. Tens la nostàlgia del que era abans. Hi havia molt bon ambient i era un Club més petit. Però ara el Club està molt bé.

Què hi fa tant sovint al Club?

Visc a Tarragona, però és un passeig. Vinc sovint i faig moltes coses. Recentment he fet reparacions i millores a la instal·lació d’aigua freda i calenta. El fet d’estar jubilat em permet fer aquestes coses. Ho faig tot jo, fins i tot barnisso. És que m’agrada. Els oficis m’han agradat sempre.

Per què recomanaria el Club Nàutic Cambrils?

Cambrils per a mi és, si no és el millor, és un dels millors del litoral català. La Costa Brava té una temporada molt curta i un temps complicat. Al Maresme tots els ports queden despenjats  perquè tu estàs al mar i per anar al poble has de caminar, creuar la platja, la carretera, la via. Arribes cansat del sol. En canvi a Cambrils tens un port de molt bones condicions, abrigat del Llevant pel Cap de Salou. Aquí, per tant, no ens en assabentem de les llevantades. El Mestral és, a vegades, una mica incòmode però fa que el clima de Cambrils no sigui humit. I ho tens tot a peu del Club.

Navega tot l’any?

Sí. Sempre ho he fet. Ni que siguin 3 o 4 hores i torno. Si no engego el barco cada 15 dies pateixo. Els barcos que més avaries tenen són els que menys naveguen. El motor del Victoria, que ara té 35 anys, el vaig canviar fa tres anys. Vaig fer regates nacionals i a França i Itàlia i les d’aquí les vaig fer gairebé totes. Les regates les vaig deixar de fer als 75 anys.