El passat 1 d’octubre, els regatistes del Club Nàutic Cambrils, Guillermo Cañardo i Marc Miró van iniciar la regata Mini Transat La Boulangère. Una aventura que durant més d’un mes els portarà a creuar l’Atlàntic en solitari amb embarcacions de 6.5 metres d’eslora. Abans de la seva partida vam parlar amb ells per conèixer de primera mà les seves impressions sobre aquest nou repte.

Guillermo Cañardo: nascut a Barcelona fa 44 anys, viu a Tarragona des dels 17, actualment a Alforja. Pare d’1 filla. Metge d’urgències de professió, actualment en el SEM i helicòpter sanitari de Tarragona. Aficionat a la mar i a navegar a vela des de molt petit, principalment en patí a vela, també a la muntanya i les curses de muntanya de llarga distància. Soci esportiu del CNCB des de l’any 2013.

Marc Miró: veí de Reus, 41 anys, pilot de la marina mercant, actualment es va dedicar al calibratge de compassos marins en vaixells mercants, vaixells d’esbarjo, vaixells de pesca, iots i velers. Així mateix a l’exercici de Capità en velers tant d’esbarjo com comercials. Després de la Minitransat La Boulangère li agradaria seguir desenvolupant-se en la navegació d’altura. Les seves aficions: lectura, dibuix, esports de carrera, muntanyisme i música.

Quin és el veritable objectiu de navegar més de 4.000 milles en solitari?

Guillermo: El veritable objectiu de navegar més de 4.000 milles en solitari i sense comunicació és aconseguir arribar a l’altre costat de l’Atlàntic, gaudint d’una immersió en la natura pura amb una desconnexió total del nostre món habitual.

Marc: Completar una regata d’aquest calibre té uns objectius entrellaçats, vull dir que no hi ha un sol objectiu més aviat es tracta de la culminació d’una faceta esportiva i al mateix temps experimentar la llibertat de la navegació en alta mar usant com a única propulsió la força del vent, l’empenta de les ones i la deriva dels corrents marins. En conjunt aquesta navegació requereix el desenvolupament d’una sèrie d’habilitats com l’autosuficiència, disciplina, autocontrol, preparació, planificació, etc.  Això fa que el lliurament personal sigui total, cal donar tot i fer-ho amb el cor ja que la recompensa no és material.

Des de quan s’entrenen i quins són els principals perills de creuar l’Atlàntic?

Guillermo: Navego en aquest vaixell des de l’any 2013, portant ja moltes milles en solitari. Els 2 últims anys he pogut entrenar molt menys en estar treballant a alta mar en un vaixell de salvament de Proactiva Open Arms. És molt important també la preparació mental per tants dies d’aïllament. El principal perill és caure al mar, la qual cosa molt probablement significaria la mort, ja que el vaixell segueix navegant. cal anar sempre lligat al vaixell. Altres perills són la col·lisió amb objectes flotants (pot significar naufragar), atropellament per un mercant (som molt petits en comparació amb aquests vaixells) o trencament d’alguna part fonamental del vaixell, principalment el màstil, botaló o el timó, el que pot significar allargar la travessia moltíssims dies o haver de ser rescatat amb la conseqüent pèrdua del vaixell.

Marc: Vaig adquirir el vaixell en l’any 2012 i després d’un gran “rentat de cara” vaig començar a entrenar al Club Nàutic de Cambrils el 2014, realitzant les regates del circuit Mini Mediterrani. Al 2015 em vaig incorporar a la Base Mini Barcelona on s’ha consolidat un centre d’entrenament de Minis amb un gran potencial i futur com una autèntica pedrera de navegants (dones i homes per igual). Per descomptat el Club Nàutic de Cambrils va exercir de catalitzador i dinamitzador de la Classe Mini en la nostra província de Tarragona, és per això que el meu agraïment envers el Club és molt alt.

¿El més dur és deixar la família i estar incomunicat o hi ha coses més difícils de superar quan un està sol enmig de l’oceà?

Guillermo: Deixar la família sempre és difícil, sobretot per a ells que es preocupen pels riscos. Per estar sol enmig de l’oceà cal portar-se bé amb un mateix, és un bon lloc per conèixer-se a un mateix, ja que afloren tots els teus pensaments i desitjos més profunds. És una bona ocasió per retrobar-se i planificar les teves prioritats brutals, allà al mig veus molt clar quines són les coses que realment estimes i enyores.

Marc: Sens dubte el suport que la nostra família ens dóna a terra, es perd en la solitud de l’Oceà, però el record sorgeix poc després de sentir la soledat i aquesta queda més o menys controlada. Crec que el més difícil és dominar l’estrès i l’esgotament, ja que l’estat d’ànim depèn en gran mesura del descans, així, és imprescindible descansar i alimentar-se bé des del principi de la travessa. Personalment em permeto certs luxes com una mica de vi del Priorat, menjars una mica decents i bona lectura tant en paper com en format digital.

Què prenen en una regata de tants dies i com es gestiona el descans?

Guillermo: És fonamental poder descansar, el vaixell disposa d’un pilot automàtic alimentat per bateries carregades fonamentalment per l’energia solar (no disposem de motor). Vam dormir en períodes de 30 minuts fins a un total de 4-5 hores al dia, sembla mentida però dormir 30 minuts et permet descansar, i fins i tot somiar. És molt important cuidar-se i descansar, si per les circumstàncies de la navegació no dorms prou ben aviat apareixen al·lucinacions que poden arribar a ser perilloses.

Marc: La gran quantitat d’aliments i aigua que portem és absolutament necessària ja que el consum energètic és molt gran així com la calor. Per amenitzar els plats embarcament una bona col·lecció d’espècies així com un bon oli d’oliva, el que fa que els plats liofilitzats tinguin millor sabor, però també porto mongetes, llenties i cigrons precuinats, llestos per menjar i aportar un bon plat a la dieta .La higiene tant física com mental ocupa un bon lloc en la disciplina diària, incloent dutxes (contacte íntim amb l’oceà) i una bona lectura. Aquesta vegada he triat una aventura polar: “Antarctica” d’Otto Nordenskjöld. Aquesta obra tan allunyada en temps i espai em permet allunyar-me de la tensió de la navegació i gaudir de l’antiga escola d’aventurers i navegants, que ha tantes generacions han inspirat i han d’inspirar.