Mercè Pigem, més coneguda com a Yeyes, té 76 anys i és de Barcelona, però viu a Cambrils fa 31 anys. Gairebé mitja vida en un lloc que estima, sobretot per la mar. Estiuejava a Llançà des de petita i el seu pare tenia un llagut amb el que sortia a navegar i a pescar. Afició que ella va seguir i de la qual encara no se n’ha desprès.

Com vas fer cap a Cambrils?

La vida et porta per tot arreu. El meu actual marit em va fer  conèixer una costa que per mi era totalment desconeguda i em va fer descobrir Cambrils. Vam venir a viure aquí.

Per què et vas fer sòcia del Club Nàutic Cambrils?

El meu tiet Ramon Pigem, un dels primers socis del CNCB, em va proposar fer-me sòcia. Vaig dir que sí, ja que vivia aquí al davant. Em vaig fer sòcia l’any 1993 i vaig comprar l’amarrador. Vam començar amb una neumàtica. Després vam comprar una mallorquina de 9 metres superxula, amb la qual vam moure’ns molt. El meu marit, no tenia cap títol es va fer capità en dos anys. Ell ja no surt, li agrada la terra. Jo tinc el PER, no necessito res més. Els meus tres fills també es van treure el PER. I els meus nets fa anys que fan cursos de vela i aquest estiu han après a fer esquí aquàtic. Deu i onze anys tenen, n’estic molt orgullosa!

Quan fa que tens la teva actual embarcació?

Des de l’any 2005. Una petita motora cabinada de 7 metres. Es diu Yeyela, una variant del meu sobrenom, Yeyes.

Ets una de les poques sòcies que surt sola a navegar.

A navegar, a pescar, a banyar-me. Sí, surto sola.

No et fa por?

No, no em fa por. No sóc primerenca a la mar. L’oloro quan vol canviar. Porto un motoret que ­ és molt valent i que si convé tiro cap en terra. Procuro tenir tots els elements de seguretat. L’any passat vaig canviar el motor. La seguretat és molt important.

Surts cada dia?

No, perquè no sempre sóc a Cambrils. Si estic aquí, sí procuro sortir cada dia que la mar es deixa, especialment estiu i tardor. M’agrada. M’agrada sortir per la bocana i respirar. És impressionant tenir aquest club a prop de casa, tan fàcil, tan oxigenat. Quan surts per la bocana t’enlaires, jo m’enlairo. M’oblido de tot. Només la barca i jo.

I anar amb gent… Sí, a vegades surto amb amigues que me les estimo molt, però no són tant del mar. I amb els fills i els nets sortim tot el que es pot.

T’apuntes als concursos de pesca del Club?

A alguns sí. Estic esperant el concurs del calamar. M’agrada veure la posta de sol quan estàs fent el calamar, amb la mar tan tranquil·la. Fa uns quants anys amb un net vam guanyar el premi al calamar més gros.

Què et semblen les obres de remodelació del Club?

Em sembla perfecte. Considero que el Club funciona. Són canvis molt ambiciosos que miren al futur. I estic molt contenta amb tot. La neteja, el servei, marineria, tot el personal d’administració.  Mai no he tingut cap problema. I tal com es porten les coses,  per mi està bé. 

Et veus navegant molts anys més?

Ja veurem. Però penso seguir mantenint la barca i les ganes de sortir tot el que la vida em deixi. Estic molt a gust aquí. Sóc una persona privilegiada en aquest sentit.