Alfred Macià va néixer a Aitona, Lleida el 1945. La seva vida professional el va portar, primer, a viure a Lleida, on era inspector provincial de farmàcia. I després, a Fraga, on va obrir una farmàcia. L’alternava sent el responsable de la salut pública del Bajo Cinca. A més, va pertànyer a la primera promoció de d’epidemiòlegs, l’any 1971. La seva passió per la pesca el va portar al Club Nàutic Cambrils fa 20 anys.  

Com comença la seva afició per la nàutica?

Des de ben jove m’agradava pescar i anava als pantans a fer-ho. Hi anava amb la meva dona, l’Obdúlia. Anàvem a Oliana, sobretot. Quan tenia 30 anys em vaig comprar el primer barco, de segona mà, procedent de pescadors. 

Qui el va ensenyar a navegar?

Em vaig treure el títol a Tarragona. En aquella època va ser el Patró d’Embarcació de Pesca de segona classe.

Com va fer cap a Cambrils?

En un inici tenim un xalet a Peñíscola i el barco al Club Nàutic de Vinaròs. Però amb el temps trobava que era massa lluny de Lleida. Vam celebrar un consell familiar. Les meves filles, en tinc tres, votaven per Salou. I naltrus per Miami, més tranquil. Al final vam decidir-nos per Cambrils, que és familiar i que està al mig. A més, jo el coneixia arran de la feina del meu pare, que era administrador de FECSA i baixava sovint. Recordo, quan jo era petit, que el club que acabava en terra, no en formigó.

I es va fer soci l’any 2003.

Sí. Vaig comprar un amarrador. Em va agradar de seguida, el Club. Hi havia molt caliu, sobretot entre els socis que sortíem a pescar. Em vaig quedar aquí, vaig fer el meu grup d’amics, no he tingut mai cap problema amb els companys…

Vostè és molt social. Sempre que proposem una activitat, s’hi apunta.

Sí, a mi m’agrada molt la vida social. Jo considero que el club no és tenir un vaixell, si no que és fomentar la nàutica. Amb aquest propòsit vaig entrar a la Junta Directiva fa molts anys. Vaig ser delegat de pesca perquè la volia fomentar. El pescador és un home que s’aixeca molt d’hora, surt al mar, per ràdio saps que està aquí… En aquell moment vam crear el Campionat de Curricà de la Costa Daurada.

Inclús vam fer unes jornades de navegació i pesca amb nens de famílies sense recursos, per tal que també poguessin gaudir-ne i donar-los a conèixer aquestes pràctiques i aficionar-se. Ho fèiem amb la pesca del pop, que és senzilla i els pots controlar. Quan arribàvem, l’actual contramestre, el Javier, els feia una demostració del pulpo da feira.

Sé que va participar a la Travessa Solidària per l’ELA acompanyant un dels equips amb la seva embarcació. Com va viure l’experiència?

Jo em vaig quedar acomplexat. Em va tocar un equip que semblava que ho tenia com un entrenament. Era impressionant l’equip que em va tocar a mi. Jo per anar a Calfat caminant me les veuria i desitjaria i ells nedant no volien sortir de l’aigua. Acompanyàvem, vigilàvem, procuràvem que si es desviaven els hi fèiem senyals. Va ser una meravella. Jo vaig disfrutar de veure lo que era capaç de fer una persona entrenada.

Amb qui anava vostè?

Amb la meva dona. Ella és copilot. A ella encara li agrada més navegar i pescar que a mi. Les maniobres a port les faig jo, però ella té més experiència en capejar temporals. Sempre sortim els dos.

Per què recomanaria el Club Nàutic Cambrils?

Per moltes raons, sense cap dubte. Sincerament crec que aquest és un moment dolç del Club. Penso que s’han vençut problemes que hi ha hagut que són personalismes. Ara és quan veig que el soci és lo primer pel Club. Ara dóna goig perquè quan un soci té una necessitat, primer és el soci que els interessos comercials que hi pugui haver. I això m’agrada molt.