Carlos Talayero té 42 anys i és la tercera generació d’una família de socis del Club Nàutic Cambrils. El seu avi patern va ser soci fundador, el número 2, i president durant 25 anys. Ha viscut el Club Nàutic Cambrils des de petit. De fet, va néixer a Cambrils i encara que als quatre anys es van traslladar a Madrid a viure, on segueix, mai no s’ha desprès del Club.

És curiós que vostè va néixer a Cambrils.

Sí. El meu pare aleshores treballava a la petroquímica. Els meus avis, les dues famílies estiuejaven a Cambrils. Els meus pares es van conèixer aquí. I vaig viure a Cambrils fins als 4 anys. Després ens vam mudar a Madrid i ja tota la vida.

Com és això de ser net d’un dels socis fundadors?

Ho veus com una mica de sempre. He viscut el Club sempre. Quan era petit, era molt normal escoltar el meu avi dir “Me’n vaig a Cambrils que tinc Junta”. Com va ser tants anys president. S’ho passava bé. Sempre li va agradar fer moltes coses i aquesta li agradava molt. A casa tenim una foto de Cambrils on surt la seva primera barca de fusta, una de rems, “La Movida”

Imagino que va començar a navegar de petit.

Sí. Jo anava al vaixell del meu avi patern, “La Merche”. Un veler. Als sis anys vaig començar a navegar amb l’Optimist, i també feia esquí nàutic i pesca. Aleshores, a l’escola de vela a l’estiu de vuit a deu del matí s’esquiava. A dos quarts de deu s’entrenava amb l’Optimist i a la tarda pesca dues hores. També vaig ser uns quants anys monitor de l’escola de vela a l’estiu, dels 16 als 20.

Venien només a l’estiu?

No. Estiu, Setmana Santa, Reis Mags, ponts, tot.

Ha acabat amb la seva pròpia embarcació.

Als 9 anys em vaig comprar un Optimist que vaig tenir fins als 12. Vaig fer poques competicions, perquè no n’hi havia tantes com ara. Quan el meu avi va vendre el vaixell, vaig comprar una zodiac inflable de 1,80 i vaig fer servir el seu auxiliar de 5 cavalls. Era una enrotllable que cabia al maleter. Jo tenia 16 anys. El 2010 vam comprar el Talabout a mitges el meu pare i jo. S’escriu com a sona. Va ser la broma. El 2020 vam comprar el Talasa, amb una de les meves germanes i el meu pare. El nom ja venia posat i vam mantenir el Tala per Talayero.

La seva filla serà la quarta generació al Club.

A veure. Té 5 anys i també navega. Li pica el cuquet. Puja les defenses, m’ajuda a amarrar. S’ho passa bé.

Per què recomanaria el Club Nàutic Cambrils?

Considero que, dins de la zona, és el Club que té millors prestacions. I perquè és a Cambrils! Dins la ciutat.

Troba a faltar alguna cosa dels temps passats?

Les partides de mus que s’organitzaven! Però crec que actualment s’ha aconseguit l’ambient de tranquil·litat i d’amistat amb el Barlovento, que anys enrere tenia el bar on era la caseta de marineria i on hi havia aquest ambient.

Per què li agrada navegar?

És el que més trobo a faltar quan no sóc aquí, el mar i navegar. Els dos anys de no poder sortir de Madrid pel Covid van ser molt llargs. Dues setmanes santes seguides sense poder venir va ser dur. Per sort, ara, som aquí.