Va néixer a Reus fa 58 anys i en fa 12 que és soci del Club Nàutic Cambrils, tot i que s’hi passeja des de ben petit, ja que el seu pare n’era soci des dels inicis. Treballa en una multinacional d’informàtica, però la seva passió és la nàutica. Es va passar del motor a la vela fa més d’una dècada i navega amb la seva dona, la seva gossa i el seu lloro.   

Quin és el seu primer record del Club Nàutic Cambrils?

Jo ja vaig néixer amb el Club. El meu pare es va fer soci molt jove, quan aquí només hi havia un pantalà de fusta, que tenia aigua a dreta i esquerra i passava amb la bici i feia crack crack crack crack. 

Guardo un  molt bon record tant dels mariners i personal que hi havia en aquell moment, com dels socis que per a mi eren un referent i ja no estan, com el senyor  Gallau, el Màxim Fallada, l’Aransay i el Gispert, que van fer que estimés el Club i la mar. Recordo especialment al mariner senyor Piqué, que quan veníem amb la meva mare i després amb la que és ara la meva dona, sempre  els hi dedicava uns versos de la mar i l’estat del temps, cada dia diferents.

El seu pare els treia a navegar?

Sí, a mi i al meu germà i la meva germana. La meva mare poques vegades pujava al barco, no li agradava. Ell ens va introduir a la mar. El meu pare era de pesca. I jo era de pescar.

Era. Ja no?

Jo sóc de tot. El meu germà i jo ens vam fer socis i quan el meu pare va faltar, ens vam quedar el seu amarrador i l’embarcació i la compartíem. Fins que me la vaig quedar jo, ja que el meu germà no navegava tant. A la meva família li agradava molt sortir i cada dia que sortíem ens gastàvem 30 o 40€ en benzina, quan anava barata… Una cosa que el meu pare volia fer i que no va fer i vaig fer jo és fer sortides i visitar altres ports. És quan vaig descobrir la vela i m’hi vaig passar.

Com va ser?

Això de la benzina és massa car, no pot ser. I en un veler tens molta habitabilitat i són molt més barats. Vaig fer l’ampliació de motor a vela del PER i llestos. Vam vendre el barco del meu pare i em vaig comprar un veler, el Carlota, de 8 metres, que el vaig tenir 11 anys. I fa dos anys el vaig canviar pel Ferreret, un 11 metres de l’any 1999.

Per què es diu Ferreret?

És una granota endèmica de Sóller. L’antic propietari em va demanar mantenir el nom i no el vaig voler canviar. Són unes granotes molt petites.

Què tal el canvi a vela?

Molt bé, la veritat. És més esportiu, gastem poc, contaminem poc i a més als que venen a pescar els hi fa molta gràcia veure un veler pescant calamars, per exemple.

Segueix navegant amb la família?

Amb la meva dona, els meus dos fills gairebé ja no venen, s’han fet grans. El Ferreret és el nostre apartament. És la segona residència. Ens hagués agradat tenir un apartament a Cambrils amb vistes al mar, però és impagable. Llavors la meva dona va tenir l’ocurrència de dir: “Per què enlloc de comprar-nos un apartament amb vistes al mar, no ens comprem un apartament al damunt del mar?” Jo li vaig dir que amb el Carlota ja estàvem bé, però ella va insistir que amb un barco més gran, estaríem més còmodes, i així va ser.

També l’acompanyen altres dos membres de la família.

Sí, sortim amb la nostra gossa, que li encanta, i amb un lloro que s’ho passa pipa. El portem al barco i quan va pel pantalà la gent flipa. Es diu Curro. Sempre havia estat dins una gàbia i la gent que el tenia no el podia cuidar. Llavors ens el van donar i el vam alliberar. De manera que està per casa, però el lloro no sap que sap volar. Quan està a la cabina del barco està suelto i quan està a coberta el lliguem per si un cas. Venen els nens a saludar al Curro, la gent el xiula i ell és feliç.

I a vostè, per què li agrada navegar?

És la manera d’escapar de la rutina. Són les olors a mar, el record del meu pare. De fet quan estic navegant penso moltes vegades: “Això ve per tu”. Si no tens algú que t’introdueixi a la nàutica, és molt difícil.

Com ha vist l’evolució del Club Nàutic Cambrils des de que en té record?

Jo he vist el Club des de petit i sempre m’ha sorprès molt l’evolució que ha tingut. Recordo perfectament quan hi havia només dos pantalans, un de formigó, un altre de fusta. I veus com va venint gent, com es va modernitzant. Crec que ara mateix tenim un dels millors clubs de la costa catalana.