L’Anna Muntwyler va néixer a Thun, Suïssa, fa 60 anys. És de mare reusenca i pare italià. Va viure a Reus dels 9 mesos fins als 15 anys, quan va tornar a Suïssa. I fa mig any que va deixar Suïssa per venir a viure a Cambrils a temporades, en la seva embarcació, amb el seu marit i els seus dos gossos. És sòcia del Club Nàutic Cambrils des de fa dos mesos.

Té una bona barreja

Sí. Vaig créixer parlant català, italià i suís. Els meus pares treballaven molt i als nou mesos vaig venir a viure a Reus amb la meva tieta. Va morir l’any passat amb 100 anys. Sempre he estat movent-me entre Suïssa i Reus. A més, vaig estudiar Economia especialitzada en logística a Barcelona.

El seu marit és suís. Com el va conèixer?

Teníem poc més de 20 anys. Tots dos treballàvem en logística. I ens van convidar a la mateixa festa, dels Campions Mundials de Moto amb Sidecar, per la feina. Tots anàvem identificats amb una targeta i en la meva es van equivocar i van posar-me el cognom del Campió mundial. El meu home es va pensar que jo era la seva dona (riu). Allí ens vam conèixer i l’endemà ens vam tornar a trobar en una discoteca. I fins ara.

Com comença la seva afició a la nàutica?

Uf! Des de sempre m’han agradat els barcos. Si algú em volia fer feliç només m’havia de portar a veure els barcos entrar a Tarragona. Pel Club Nàutic Cambrils sempre he tingut fixació. El meu avi venia els diumenges a menjar la paella i jo amb ell.

Quan va començar a navegar?

Als 16 anys vaig fer windsurf aquí a Cambrils. Però no va ser fins fa 10 anys que vaig iniciar-me amb el catamarà a través d’un nebot meu que té una empresa nàutica a Mallorca. Des de llavors que navego.

El seu home també s’hi va aficionar?

No. De moment jo sóc la patrona.

Llavors es va treure les titulacions nàutiques necessàries.

Sí. Vaig començar per les més bàsiques i vaig seguir per patrona d’altura. Havia de fer milles. Llavors vaig estar en diversos barcos fent Palma de Mallorca, Madeira i Tenerife. El motor el vaig fer a Croàcia. Tot i que no m’agrada el motor. 

Quan es va decidir a comprar l’embarcació?

Això va tardar poc. Quan vaig tenir totes les titulacions li vaig dir al meu home “Ara comprem el barco” i ell em va respondre que si estava beneita. Ell volia jubilar-se i comprar un bus per viatjar. “jo amb això no hi vaig”, li vaig respondre. Llavors ell a la feina va comentar la meva afició per la nàutica i en van sortir molts que també navegaven, va arribar casa i va dir “D’acord, comprem un barco”. Primer vam buscar barcos de segona mà i finalment ens vam comprar un nou a Alemanya. Un veler de 14 metres que es diu Saiha. El meu home i la meva filla feien karate. El meu home va ser durant molts anys entrenador de l’equip nacional de Suïssa per hobbie. La meva filla va quedar segona als mundials. Saiha és un kata, un moviment.  

Vostè tenia clar que volia portar l’embarcació a Cambrils?

Sí. Des del primer moment. Ja tenia aquest pensament des de fa molts anys. Ja vaig contactar abans per portar el barco aquí i fer-me sòcia. I així ha estat. Vam sortir d’Alemanya el passat mes d’abril. Hem fet més de seixanta ports en quatre mesos, part d’Europa, Espanya, Portugal, i un altre cop Espanya i fins arribar aquí. Sempre bordejant la costa perquè viatgem amb dos gossos i han d’anar baixant a terra. 

He de dir que dels seixanta ports que hem fet, no n’hi ha hagut ni un que sigui com Cambrils. No perquè a mi m’agradi. Aquí a peu tinc de tot, això els altres no ho tenen. Estic a dos minuts de tot. Cotxe no en necessitem.

I pel que fa al Club en general?

Perfecte. Estaria una hora recomanant-lo. Els mariners molt gentils, són molt amables i ajuden de seguida. Les instal·lacions són molt boniques, súper net, tot molt bé. Tot ben cuidat, no veus cordes tirades, tot està ben recollit. Hi ha Internet. I és tranquil tot i estar al costat de la ciutat. Estem molt bé.

Per què vau decidir marxar de Suïssa?

M’enyorava molt. A Suïssa seguim tenint casa i ara a l’hivern hi tornarem. A més ell hi té família. I la nostra filla viu a Suïssa. Tot i que a l’estiu ha vingut i hem fet un petit tour amb el barco i li ha agradat i ara vol aprendre a navegar.

Per què li agrada navegar?

M’agrada perquè és un sentit molt especial. Entre natura, mar, persona i material. Per a mi és especial. Aquí has de mirar què fa el vent, què fa la mar, quina corrent tens, és un joc de material, natura i persona. Això em dóna la fascinació. I a més és molt tranquil.