Nascut a Marcilla, Navarra, el 1948, Antonio Rodríguez tenia lluny el mar. De jove ja somiava tenir un vaixell. Fa anys que va complir el seu somni i de fet viu al seu tot l’estiu.

Sempre li va atreure el mar, encara que el tingués lluny?

Sí. El mar el tenim a la costa basca. A Sant Sebastià, a uns 100 km. Nosaltres de joves hem fet càmping i ens ha agradat sempre el mar. Anàvem a la zona d’Orpesa, Peníscola, Benicarló. Des de recent casats somiàvem amb tenir un vaixell. La meva dona és del poble veí, de Peralta.

Quan van complir el somni?

Quan l’economia ens ho va permetre. De joves vam avançar amb la indústria que tenim al poble. És una empresa d´estampació de xapa i construcció d´armaris metàl·lics. Va arribar un moment que vam poder, i vam voler, i vam comprar el primer vaixell fa 18 anys a Mallorca, un Jeanneau antic. Es deia Argonavis.

Aleshores van navegar tota la família?

Quan ens vam comprar el vaixell, les nostres dues filles ja estaven casades i ja teníem nets. El nostre fill no, que és el més petit. Venia amb nosaltres. Després ja es va casar i va tenir un nen i una nena i són ells, tots quatre, el que venen a navegar sobretot. Tot i que als altres també els hi agrada.

Abans d’establir-se a Cambrils com a port base, van estar a Coma-ruga.

Sí. De Mallorca el vam portar a Coma-ruga. Coma-ruga el vam conèixer de molt joves perquè abans de tenir vaixell vam tenir una petita llanxa de 4 metres amb què fèiem tant esquí aquàtic als rius navarresos com al mar. Quan anàvem de càmping utilitzàvem aquesta barqueta de remolc. Traiem la tenda de campanya, el frigorífic…

Per què van canviar a Cambrils?

Coma-ruga tenia un cert encant. El Vendrell, que és al costat, és una ciutat molt bonica, amb comerç. Ens va agradar aquesta zona. Jo em vaig treure el títol de patró a Coma-ruga però és un port amb dues bocanes, la de ponent i la de llevant. La de Llevant se sol inundar de sorra i algunes vegades aquesta sorra ens va ficar en un compromís. Vam buscar un altre port, perquè a més vam canviar de vaixell, volíem posar l’hèlix de proa al vaixell i algú de Coma-ruga ens va recomanar a Hermanos Berga. Vam venir a posar l’hèlix de proa i ja no vam marxar. Aquí ens vam quedar.

Coneixíeu algú al Club?

A ningú.

Ara en canvi el gaudiu de valent.

Sí. Venim regularment tot l’any, aproximadament un cop al mes. I l’estiu el passem sencer. Dormim al vaixell. S’hi dorm molt bé. És una meravella.

Quin vaixell és?

Un veler de 12 metres. Es diu Azul 5. No li vam canviar el nom perquè el meu net de 5 anys és un fanàtic del color blau.

Per què recomanaria el Club Nàutic Cambrils?

El Club Nàutic Cambrils té diverses coses per recomanar-lo, però principalment dues. La primera, la seguretat. Quan vens aquí i veus semblant bocana i semblant esplanada, per poder recollir veles si fa falta dins del port, dóna molta seguretat. Hi ha uns canals que són amplis on pots maniobrar tranquil·lament, cosa que trobàvem a faltar i que no hem trobat en altres ports. Aquesta és la primera qualitat important de Cambrils. La segona, que és un port on hi ha molt ambient nàutic. Com a Club es mereix tots els respectes.