El Christopher Sánchez es va fer soci del Club Nàutic Cambrils fa dos mesos i amb 31 anys és un dels socis més joves de l’entitat. Es declara apassionat de la pesca i confessa que n’ha après fa ben poc, però ja ha guanyat un premi al Concurs Interclubs. Surt gairebé cada dia a pescar amb el seu pare i fa incís en el bon ambient i afició que hi ha entre la secció de pesca del Club Nàutic Cambrils.

Com comença la teva afició per la pesca?

Sempre he viscut el mar d’aprop. El meu pare tenia barca aquí al Club fa trenta anys, estava com a trànsit fixe. I jo de petit sortia a pescar amb ell. Vivíem a Reus i al 2000 ens vam mudar a Cambrils. Però el meu pare es va vendre la barca fa més de vint anys i des de llavors que no havia tornat a navegar.

Com va ser que hi vas tornar?

Sempre n’he tingut ganes. El mar sempre hi ha estat en mi. I fa uns anys em vaig comprar una barqueta petita de quatre metres. Després la vaig canviar per una altra de quatre metres i mig i la vaig portar al Club Nàutic d’Hospitalet de l’Infant. Pensava que sortiria més a l’estiu, però vam començar a aprendre a pescar el calamar al setembre i és com una droga, matí i tarda. I vaig adonar-me que sortia més a l’hivern a pescar que a l’estiu.

Al març vaig vendre la barca perque era petita. Sempre hem de començar per petit i anar a gros, perque si no t’agrada, malament.

Quina embarcació et vas comprar?

Des del març d’aquest any que buscava una més gran. Vaig trobar-la a Laredo, a Cantabria, una de cinc metres i mig. Es diu Baco. No li vaig canviar el nom, perquè porta mala sort. És el Déu del vi i m’agrada.

I com va ser que la vas portar a Cambrils?

La meva mare feia un mes que venia al Club Nàutic Cambrils a preguntar als mariners si es venia algun barco. Tot eren de 8 o 10 metres. Pel que faig no el necessito tan gran.

Llavors va conèixer al Claus (el gerent del CNCB, que és danès). La meva mare és anglesa i van començar a xerrar. Era quan m’havia comprat la barca i ja la vaig portar aquí. Primer vaig posar-me de trànsit fixe, per provar.  

Com et vas introduir a la secció de pesca?

El dia que vam firmar els papers, el Claus em va preguntar: “¿Te gusta la pesca? Pues espera que voy a llamar a un chico que te va a enseñar a pescar”. I em va presentar al Carlos Rubio, el delegat de la secció de pesca del Club.

Jo no coneixia a ningú del Club i de pescar no en tenia ni idea. Quan tenia nou anys tirava una canya i quan picava deia: “Papa fish”, perquè barrejava català i anglès i italià, que els meus avis són italians.

El Carlos em va estar explicant coses sobre la pesca gairebé dues hores el primer dia que el vaig conèixer. Em va dir “Jo normalment no li explico tot això a ningú, però veig que tu i ton pare teniu interès, us agrada”. Després ens vam apuntar als esmorzars de pesca que es feien els diumenges. Comences a parlar amb gent i t’expliquen jo faig això i així i és un ambient que mola.

Com que no coneixíem a ningú, ens vam asseure amb el Carlos, perquè li vaig dir em poso a prop teu que si no, no sé amb qui xerraré. Tenia al davant al Ramon Vallverdú i l’Anton Callau, jo em pensava que eren pescadors i explicant-los com pescava i després el Carlos em diu “has estat amb part de la Junta Directiva del Club!”. Em van tractar com un altre més, era un ambient càlid i molt divertit.

Amb l’Anton Callau vam fer molt bones “migues” i la pesca a fondo no l’havia provat mai. Em va dir directament “Veniu tu i ton pare a pescar”. Això va ser un dia i ara és cada diumenge que sortim amb el seu barco, i amb el Carlos. Hem fet una pinya i estic molt content. La gràcia d’aquest Club és que hi ha afició. Hi ha molt bon ambient.

Vas estar tan sols mig any de trànsit per després donar el pas a fer-te soci.

Sí. Em vaig fer soci gràcies a l’entrada que em van donar el Carlos, el Ramon, i la resta. Perquè m’han tractat de primeres com un més. Estem molt contents. A més, Jo visc al Molí de la Torre, tardo un minut. Baixo, veig que fa bona mar i surto. I si no, torno a casa. Vam fer números. Ens fem socis, endavant. Penso que és igual fer-se soci ara que d’aquí cinc anys.

Com ha evolucionat la teva pesca en els últims mesos?

Si no en saps, n’aprens, perquè li mostres molt d’interès. Quan vaig arribar, es va celebrar un concurs i no em vaig apuntar. El Carlos em va dir “Apunta’t! Que veuràs l’ambient”. Jo li vaig dir que no peruqè no sabia  pescar i em feia vergonya arribar al port sense res però em va insistir en que ell també havia tornat a port sense res alguna vegada i que l’important era l’ambient. La següent ocasió va ser la Interclubs i em vaig apuntar. Vulguis o no, des d’aquell concurs he anat practicant. Ara un tipus de moixonet, ara un altre… i al final aprens moltes coses. Naltrus, mon pare i jo, sortim casi cada dia.

A què et dediques, que t’ho permet?

La meva mare té una agència immobiliària i mon pare i jo, en l’empresa familiar, ens dediquem a les reformes d’apartaments i manteniment de cases. Molta gent és de fora, ens donen les claus i fes quan vulguis. Tots tornen per Setmana Santa. No és allò que he de fer la feina ràpid perquè hi viuen i ho necessiten per a ja. Al tenir flexibilitat i ser una empresa familiar, dóna marge. Quan a les cinc de la tarda veiem que fa bona mar, sortim.

Què pesqueu ara?

Estem començant el calamar. No tothom n’agafa. Però naltrus portem una setmana que cada dia n’agafem dos o tres.

La teva mare, contenta.

Sí, contenta perquè li portem peix. Però ens veu menys que abans.

També li agrada navegar?

Gens! Ella no ha pujat ni al barco. Va patir una mala experiència fa anys. Se’ns va parar el barco al mig del mar i es pensava que ens enfonsàvem. Li vam dir: “S’ha parat, ara vindrà algú i ens ajudarà, no passa res”. Espero que a la llarga la convencem perquè hi pugi.

Quin és el secret d’una bona pesca?

A la pesca és algo que li dediques molt de temps i sempre que li dediques temps, surts content. Hi ha dies que fas porra i altres dies que pesques molt. Ara comença el calamar. El vaig aprendre a Hospitalet. El que passa que aquí encara no conec els llocs, vaig com a perdut. Ara paro aquí, si pesco bé, i si no, em moc. La pesca és conèixer la zona i saber fer funcionar la sonda, per anar al gra. Ara busquem el peix. És algo que aprens cada dia i et motiva a seguir. I a part l’ambient, molt amigable. Aquí saludes a tothom, coneixies gent. És molt diferent a altres clubs, a banda del Club en sí.