Francisco Gil va néixer a Cambrils fa 52 anys. El seu avi era mariner i pescador, el seu pare pescador i ell va seguir amb la tradició. Fa gairebé 11 anys va agafar les regnes de la Confraria de Pescadors de Cambrils.

Quan fa que va a la mar professionalment?

Des dels 15 anys. Dels 10 als 15 anava els estius i m’agradava però de quan en quan em marejava. Quan vaig començar en sèrio, anàvem a l’art clar, però ens van fer plegar i vam canviar a l’arrossegament. El primer any i mig em marejava cada dia, em marejava de treure-ho tot.

Per què va seguir?

Perquè sóc cafre, ja ho pots posar (riu). Sóc cabut i a l’any i mig vam canviar a la llum i allí se’m va acabar el mareig. No sé si perquè en un any i mig ja ho havia purgat tot (riu).

Com es diu la seva embarcació?

Kil Petit. Així li deien al meu pare. El nostre barco el van fer a Cambrils, el Tino Rom. El va comprar un de Tarragona que li va posar de nom Dolores Dalmau. Quan el vam comprar naltrus, li vam posar Kil Petit.

S’ha plantejat deixar de ser pescador?

Algun cop, perquè la burocràcia és molt complexa i t’amarguen la vida. Tota la vida havia volgut ser pescador perquè l’escriure no anava amb mi i resulta que ara ens fan fer més papers i més burocràcia que una altra cosa.

Porta poc més d’una dècada sent el Patró Major de la Confraria. Com ho combina amb sortir a la mar?

El primer any vaig tenir l’ajuda d’una persona que em manava a la llum perquè aquí a la Confraria hi havia molts problemes i havia d’estar dedicat en cor i ànima aquí. El primer any vaig tenir molta ajuda externa per poder arreglar tota la problemàtica de la confraria. Molts dies no podia sortir. Mai havia pensat que parlar i tenir reunions pogués cansar tant. Tenia reunions amb una cosa que no era meva, l’herència que m’havien deixat. Havia de lluitar perquè no es perdés res. En aquell moment vaig creure que era millor lluitar per salvar la confraria que no per la barca.

Està en el seu tercer mandat. Què ha canviat des de que va entrar?

Ara ja està tot encarrilat. A més tinc la sort de tenir a la Clàudia (Masdeu) (secretària de la Confraria) al meu costat.

Com valora la situació actual del sector de la pesca?

El futur del sector pesquer en general és incert, constants canvis normatius, canvi climàtic, manca de nutrients i augment temperatura, el relleu generacional… hi ha tants factors a l’aire que no podem tenir previsions, és molt insegur.

Després d’aquesta inseguretat y excés de control generalitzat, cada modalitat té la seva casuística, manca captures peix blau, canvi de zones de pesca, atacs en les xarxes de tresmall o la reducció de jornades en l’arrossegament.

Els pescadors, especialment en l’arrossegament, pleguen més per la burocràcia que per una altra cosa. Has de demanar permís per obrir la porta per pescar. Un cop pescat, has d’informar del que has pescat. Quan vas a terra has de donar informació que arribes a port. Un cop que has venut el peix, has de dir què has venut, a banda de la informació que envia la Confraria i a més, de que de la informació de captures que tu dius a la que dona la Confraria, si hi ha un 10% de diferència, et foten multa. A més, no pots entrar a Port classificant peix perquè ho has de fer abans. Estàs super vigilat. No hi ha cap empresa en la qual constantment hagis d’estar informant de cada pas. A terra estan els inspectors controlant de manera exhaustiva. I sembla que anem a robar, i anem a pescar.

Com feu front a tot això?

És complicat. A Espanya són més papistes que el papa i qualsevol llei que surt a Brussel·les, aquí l’incrementem. No hi ha cap país a Europa tan vigilat com el nostre. No hi ha cap pescador que vulgui això pel seu fill i és una llàstima perquè al final s’acabarà l’ofici.

Quantes embarcacions operen ara al Port de Cambrils?

Deu d’arrossegament, quatre encerclament i set d’arts menors. En l’última dècada s’han donat de baixa la meitat, per jubilació o per la pressió burocràtica.

Quina estratègia us heu marcat pel 2024?

No en tenim perquè anem al dia a dia. En aquest sector no pots fer plans. Les lleis són molt volàtils. Avui et posen una llei i demà te la canvien. Varia molt i no es pot programar. El futur és incert.

Com veu la complicitat entre la Confraria de pescadors de Cambrils i el Club Nàutic Cambrils?

Bona. Hi ha punts amb els quals no estem d’acord, però són els que menys. Quan el Club Nàutic ha demanat ajuda i hem pogut ajudar, ho hem fet. I al revés. No tenim cap problema, som bons veïns.

Som gestors del mateix espai portuari, compartim espai i interessos.

El Club fa la seva feina i naltrus la nostra, no ens molestem, convivim i poc a poc esperem poder compartir més actuacions en pro del port, el poble i la tradició pesquera. Cadascú busca el seu benefici, compartim espai i passió per la mar, però som dos mons diferents. Ens respectem i ens preocupem pels usos i el futur del port. 

També navega per oci?

Sí. Tinc un amic que té l’embarcació al Club Nàutic i li cuido l’embarcació i llavors, quan el trec per fer el manteniment aprofito per navegar i m’agrada. Surto bastant fins al Cap Salou. De tant en tant surto amb la família i a les nenes els hi encanta.