Pablo Hausmann és soci del Club Nàutic Cambrils fa 9 anys, tot i que coneix el Club des de ben petit, quan ja venia a navegar amb el seu pare, soci també des de 1978. Viu a Cambrils i treballa a Salou i la seva passió per navegar i per la seva embarcació el fan venir sovint i gaudir de la calma del mar.

On va néixer?

A Barcelona. Enguany compliré els 50. Però conec Cambrils des de ben petit. El meu pare hi va portar el barco l’any 1978 i se’n va fer soci. L’afició ja li venia del meu avi, que tenia el barco a Tossa de Mar. El meu pare també, però tenia molts amics a Cambrils. Va sortir l’oportunitat de comprar un mas a Vilafortuny i vam passar a estiuejar aquí. Recordo els meus estius aquí amb els meus germans.

També naveguen?

No. Dels quatre, només la meva germana petita, que viu a Madrid però té el barco a Menorca. I jo.

Quan va comprar la seva primera embarcació?

I única! No l’he comprat. Em vaig quedar la del meu pare, quan ell ja va deixar de navegar. Deu ser una de les embarcacions que porta més anys al Club Nàutic Cambrils. Es diu Tania i és de 1969. La va construir un militar. És una embarcació diferent. Quan me la vaig quedar estava feta caldo i jo l’he remuntat deixant-la navegable. Tota la sentina tenia dos pams d’aigua. Mon pare li va treure el motor i li vaig posar el motor nou, bateria, dipòsits… Per dins tota la mecànica la vaig posar nova. Per fora, pintura, finestra. El vull vendre, però no és un barco fàcil. El compraria algú que busqués exactament això.

Ja sabia navegar?

No, perquè anava per diversió, no prestava atenció. Quan em vaig quedar el barco, vaig fer el PER aquí, a l’Acadèmia Nàutica del Club. I quan vaig fer la primera classe pensava: “Què he fet? No m’ho treure ni de conya”. Va ser molt frustrant perquè no entenia res. I al final sí vaig ser capaç. No és una cosa tan senzilla com sembla.

Surt sovint a navegar?

El que em permet la meva feina. A l’estiu tanquem el restaurant dos dies a la setmana i mínim un venim a navegar jo i la meva dona. Els meus fills, que tenen 20 i 16 anys ja no venen tant, però de petits sí sortíem tots. Fem sortides de “dominguero” per aquí. He fet de “lobo marino”, però no era per a mi. No m’ha tocat per temps i circumstàncies.  

Ja tenia clar de petit que volia ser cuiner?

Tenia molt clar de petit que volia menjar molt bé i que volia estar en un lloc on es mengés molt bé. I això era un restaurant. Vaig estudiar Hosteleria a Sant Pol de Mar. Enguany fa 25 anys que vam obrir la meva dona i jo La Morera a Salou.

Per què li agrada navegar?

Em dona molta pau, molta tranquil·litat. Quan estàs allà fora el món és diferent. M’agrada molt.

Per què recomanaria el Club Nàutic Cambrils?

Primer per la seva situació, estratègicament és boníssima. L’ambient és molt bo. I està en una zona amb moltes possibilitats. Té a prop el Priorat, el Delta de l’Ebre, està a una hora i mitja de Barcelona…