Teresa Morató, 19 anys, és d’Andorra i actualment està vivint a Barcelona on estudia segon curs de CAFE (Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport) a Blanquerna. Porta dos anys jugant al F.C.Barcelona, i abans havia jugat a l’ ENFAF (Andorra). Ha estat regatista del Club Nàutic Cambrils 7 anys dins la modalitat d’Optimist. Parlem amb ella per conèixer el seu dia a dia i quins records te del seu pas pel Club.

Quins records tens de la teva etapa com a regatista al CNCB?

Dins els 7 anys que vaig estar a l’equip de regates em quedo principalment amb el sacrifici dels meus pares. Som d’Andorra i cada divendres després de l’escola el meu pare ens recollia a la meva mare i a mi a l’escola, per baixar  a Cambrils per poder entrenar o anar als ports d’arreu de Catalunya a fer regates, i diumenge al vespre, després de l’entrenament o regata tornàvem a pujar cap a Andorra perquè l’endemà hi havia escola un altre cop. Quan ho fas unes setmanes penses que no és gaire, però fer-ho cada cap de setmana durant tota la temporada saps que no és fàcil i per això ho agraeixo als meus pares.

Fent referència dins de l’equip de regates em quedo amb el grup que vam formar. Ens vam unir molt el primer any i des de llavors hem anat sempre al mateix grup i encara avui en dia seguim en contacte i ens veiem. Són tantes hores junts d’entrenaments, regates, viatges, hotels i sobretot hores a la furgoneta que acabes creant bones amistats. El Campionat de Catalunya per equips en el qual vam quedar campions va ser el punt extra per fer que el grup fos encara més unit.
Com vas decidir-te per la vela?

Amb els meus germans, fèiem cada estiu cursets de vela a Cambrils per tal de descobrir nous esports i fer noves amistats. En un d’aquests anys al meu germà i a mi ens van oferir la possibilitat d’entrar dins l’equip de regates, en Làser i Optimist respectivament.

Durant el temps que vas ser regatista et veies molts anys practicant?

Quan vaig entrar dins l’equip de regates també practicava altres esports com la natació i el futbol. Tots tres m’agradaven i tot i que el futbol sempre ha sigut el meu fort, la vela també m’agradava molt i gaudia quan la practicava, però sabia que no seria l’esport que em donaria de menjar, la feia més com a un hobby, i el fet de baixar cada cap de setmana d’Andorra també va influir a que em centres més cap al futbol.

D’on ve la teva passió pel futbol?

Des de petita que hi he jugat. Vaig començar a l’equip de l’escola que eren tots nois, fins que vaig trobar l’equip femení de l’ENFAF i des de llavors que no he parat. És una passió que sempre he tingut, no tant sols per practicar-lo sinó també per mirar partits i seguir el dia a dia de l’esport.

Com et va sorgir la oportunitat de jugar al Barça?

Fa dos anys em van convocar amb la selecció catalana sub 18 per tal de jugar la segona fase i la fase final del Campionat d’Espanya de Comunitats, on vàrem quedar campiones. A partir d’aquests campionat que té importància en el futbol base i també a conseqüència de jugar a lliga catalana amb l’ENFAF andorrà, em van fer un seguiment i a final de temporada em van oferir entrar a la disciplina del segon equip del Barça després de fer unes proves.

Quines similituds hi ha (si n’hi ha) en competir a alt nivell de futbol i competir amb vela?

Dins la meva experiència són esports molt diferents. Cada un té una importància molt diferent dins el món de l’esport, tenint en compte que el futbol és dels esports més important en el món. Tot i això la vela mai la vaig viure com una esportista d’alt nivell i no podria comparar-ho.

En tots dos esports cada esportista fa els seus sacrificis i les seves hores d’entrenament. En tots dos hi ha una prèvia preparació física i després l’entrenament dins el camp o el mar. Potser el futbol al ser un esport d’equip depens d’altres persones, i en canvi a la vela et pots sentir més lliure i tenir les teves pròpies responsabilitats, però també depens dels factors meteorològics o la gran quantitat de regatistes contrincants.

Què és el que més t’agrada de jugar a futbol?

No hi ha una cosa en concret. Hi ha moltíssimes sensacions que m’agraden a la hora de jugar a futbol que potser per això mai he volgut deixar de practicar-lo. M’agrada tenir els nervis previs a un partit important, m’agrada la sensació de marcar un gol i que tot l’equip ho celebri, m’agrada fer una bona jugada i que la resta de companyes t’animin. En definitiva m’agrada tenir unes sensacions que se que només amb el futbol les puc tenir.

Jugar a un equip com el Barça és tota una responsabilitat. Com valores l’experiència?

Crec que és un somni per qualsevol persona que jugui a futbol. Tothom sap que jugar al Barça és una gran responsabilitat pel que significa estar aquest club, però tot i això no et treu que a cada entrenament no gaudeixis i no deixis d’aprendre, i sobretot no deixes de viure experiències que mai pensaries. Amb el Barça he arribat a signar autògrafs i fer-me fotos amb aficionats! Són experiències que quan jugues al Barça les gaudeixes com mai perquè saps que estàs defensant l’escut més important dins el món del futbol i que no saps si et podrà tornar a passar.

Segueixes l’actualitat del Club?

Sí. Segueixo el Club a les xarxes socials i quan hi ha regates importants intento veure les classificacions. També segueixo en contacte amb els meus companys que segueixen navegant i els vaig seguint a les regates.

Quins són els teus reptes de futur?

En primer lloc acabar els estudis. És la part fonamental de la vida de cara el meu futur i per això és el meu punt principal.

Com a secundari la part esportiva on no tinc cap repte en concret de futur, espero seguir jugant molts anys més, aprenent i gaudint sobretot, i si és dóna la possibilitat jugar en la màxima categoria.