Santiago Isiegas va néixer el 1934 a Cariñena, província de Saragossa. Als dos anys la seva família es va traslladar a Saragossa capital, on encara hi resideix. Va conèixer Cambrils el 1962 i des de llavors ha passat aquí tots els estius. Va preferir navegar a la platja i això el va convertir en soci del Club Nàutic Cambrils fa 35 anys.

¿Què el va portar a Cambrils?

La feina. La meva empresa és de compravenda de garatges i petita construcció. Buscava un lloc de platja per estiuejar i Cambrils era el més proper. A banda, que tenia amics que passaven els seus estius aquí. Vaig venir el 1962. Amb els meus germans ens vam comprar uns terrenys a la zona de Cambrils Badia i ens vam construir uns adossats.

La meva família es passava tot l’estiu aquí i jo venia els caps de setmana.

Quan va començar a navegar?

Arran d’estiuejar a Cambrils. La platja no m’agrada. Estar estirat al sol… Tenia un amic que practicava la vela i vaig començar amb la vela lleugera i després vaig passar a la de creuer. I la veritat que per mi és un plaer estar a la meva embarcació, sense sorolls ni res.

Quantes embarcacions ha tingut?

Quatre. Cada cop més gran. L’actual es diu Chobaré. Li vaig posar en honor al meu avi, que de petit, en lloc de dir “Yo también jugaré” deia “Yo también chobaré”. Em va semblar un bon nom.

Quin nàutic títol té?

El Patró de Iot. Me’l vaig treure a Saragossa.

Navegava sempre que venia?

Sí. Jo sempre que venia i feia bon temps, sortia. La majoria de vegades amb la família. Tinc tres nenes. I ara set nets.

Ells també són aficionats a la nàutica?

Sí. Concretament el meu net que té 24 anys té el títol i el seu pare també. Sortim tots tres. Abans sortia sol perquè portava el vaixell molt mecanitzat. Ara no tinc tanta estabilitat.

Com ha vist evolucionar el Club en 35 anys?

Molt bé. Ha continuat ampliant-se i fent-se el que tocava. Tot i que ens ha faltat una piscina. Crec que està projectada. Als clubs cal donar-los una atracció per als nens petits i la família, ja que, a l’hora de navegar, hi ha qui no ve.

Per què li agrada navegar?

Potser per la vida tan agitada que portes, de telèfons i reunions. Arribar aquí i estar aquí uns dies de relaxament, entres al vaixell, i no sents més que la ràdio, no tens gent al costat, et banyes en aigües tranquil·les. També m’agrada pescar al curri.