En Jordi té 60 anys i coneix el Club Nàutic Cambrils des de ben petit. El seu pare, l’Albert, en va ser contramestre des el 1968 fins a jubilar-se. Ha navegat amb 420, creuer,  windsurf i des de fa uns anys,  amb embarcacions a vela llatina. Fa 7 anys que presideix  l’Arjau Vela Llatina de Cambrils i assegura que el lligam entre les dues entitats és indispensable.

Quan va començar la seva relació amb el Club Nàutic Cambrils?

Ben aviat. De petit el pare hi va entrar a treballar. Era pescador i ho va deixar perquè li van oferir la feina aquí l’any 1968. Passava tot l’estiu en aquest entorn. Recordo moltes persones, alguna anècdota, molts racons (les primeres passarel·les de fusta, l’àncora, les platges), les persones (Angel, Juanito, Alberto Talayero, Pepe Delgado,  Mª Luisa…). Recordo especialment l’arribada del pare a casa i com li explicava a la mare com vivia el canvi de passar de treballar a la mar a fer-ho en terra.

Què va estudiar?

Sóc Llicenciat en Ciències Biològiques per la Universitat Barcelona. Actualment exerceixo de Docent de Secundària a Valls.

Quan va començar a navegar?

Als estius veiem que hi havia un 420 d’un soci que no l’utilitzava i el pare, suposo que per insistència del meu germà i meva, li va demanar. Recordo com si fos avui  la primera vegada: vam aparellar a la platja  del costat del varador.  Jo estava expectant. Em diu: “embarque´t”. Vaig pensar que em donaria les últimes explicacions. De cop, va donar un forta  espenta i … a navegar!

Anys més tard vam aconseguir un 470 i estàvem a l’aigua matí i tarda. A l’hivern la roba tècnica no era com ara i els companys d’hivern tampoc eren els de l’estiu. O jugaves a futbol o no eres ningú.

Per què no va passar a una embarcació individual?

El pas lògic era el creuer i ja hi anava, perquè quan faltava algú en embarcacions de socis, m’hi embarcava. Vaig aprendre la tècnica gràcies a altres socis que necessitaven mariner.  Però el contacte amb l’aigua m’agrada massa, i vaig començar a practicar  windsurf.

Qui el va ensenyar?

Llegint i passant hores a l’aigua. La Física és la mateixa per a totes les embarcacions a vela.

Fins quan va fer Windsurf?

Encara en faig. El que passa és que ara he tingut la sort que la tecnologia ha incorporat el foil.  Aquest eina ha canviat la meva relació amb la mar. La incorporació del foil marcarà una nova època.

Mai es vas plantejar comprar una embarcació en aquella època?

Sí. Però era una qüestió econòmica. Allà on arribo jo, només és còmode per a mi, no per a tota la família.

Té fills?

Sí, dos, i també naveguen. El Pau va ser monitor durant quatre estius i la Júlia n’és una apassionada.

Com passa a la vela llatina?

A  casa les barques de fusta sempre han estat presents. Barques de fusta amb molts anys.

D’altra banda,  l’any 1991 vaig anar a una trobada de vela llatina a Cadaqués. A la Catalunya Nord hi ha una flota important de barques de fusta amb aquest tipus d’aparell. L’ambient era molt participatiu i un francès em va dir: “Vols pujar?”.  Ho vaig fer i fins avui. Per això  sempre convidem a gent, perquè a naltrus ens van convidar.

Si tinc necessitat de navegar ràpid, ja faig windfoil. Navegar a Vela llatina és tot un món, a poc a poc, tranquil.

Del 1991 a 1996 és quan consolido la decisió.  Amb la Marta, busquem una embarcació i el meu germà Albert la reconstrueix. Vam estar un any treballant en el projecte. Mentrestant, navegava amb el Calau a Cambrils. Un vell pescador que encara conservava la seva barca de fusta amb l’aparell llatí. Paral·lelament en Josep Lluís Savall aconsegueix reunir un grup de persones sensibilitzades amb la conservació del Patrimoni cambrilenc (entre els quals hi havia el recentment desaparegut Fernando Cendra) i funden l’Arjau.

I la segona embarcació?

Va arribar després que la primera es quedés petita. La Marta hi participa molt i vam decidir buscar-ne una altra. El 2011 vam trobar una joia de 38 pams (26 peus) feta a Formentera. Actualment porta el nom d’un dels meus avis (Miquel Nansa). Amb aquesta ens quedarem.

L’Arjau Vela Llatina de Cambrils complia l’any passat 25 anys. Quina ha estat la seva evolució?

Podríem dir que hem corregit el rumb. La navegació a Vela Llatina segueix sent prioritari però hem donat força a altres àmbits. Som una associació cultural única en aquest escenari. Hem aconseguit sempre, durant tots aquests anys, el suport de tothom, sigui qui sigui, mani qui mani. Abans anàvem amb l’escut de la vela llatina i ara anem amb l’escut de “el patrimoni marítim de Cambrils, que s’entén, no només vela llatina, no només embarcacions, també hi forma part la comunitat pescadora. La manera de ser és un tret d’identitat i això prové d’aquest ofici”. L’espai del port ha canviat. L’any 1964 entra en escena el Club Nàutic Cambrils. Quan l’agafa Ports de la Generalitat entren més factors però naltrus ens mantenim com a associació cultural per difondre, per ensenyar, des del nostre punt de vista.

Som gent preocupada per transmetre la manera d’enfrontar-se a la mar, com navegar, les maniobres, el vocabulari, els ormeigs de pesca, d’ensenyar les particularitats de la comunitat pescadora de Cambrils. Això s’entén millor si  ho fas  posant-te a la pell de la gent que ha viure de la pesca.

El que ens va molt bé és poder explicar. Quan demanem, ens donen, però ens agrada que ens escoltin.

Com és la relació amb el Club Nàutic?

Sempre ha estat molt bona. Pensem que hi ha una relació de respecte mutu. El suport que ens dona el Club Nàutic és material, però també immaterial a través de la confiança. Ens agrada dedicar temps a  explicar a la Junta Directiva la nostra feina. Entenem que tenim uns objectius diferents a la majoria de persones que es relacionen amb el Club. Tant les entitats públiques com les empreses ens respecten molt i estem contents pel seu suport. La col·laboració és necessària. Sense el suport del Club Nàutic de Cambrils no podríem fer el que fem. Tant la direcció com la gerència en donen el temps i el material necessari per poder fer les nostres activitats amb un segell de qualitat.  Cal agrair també a la marineria i secció esportiva, la seva capacitat de resolució de problemes en el moment que les portem a terme.

Com són les sortides a vela llatina?

Les nostres sortides són curtes. A l’hivern sortim els caps de setmana, d’onze a una. Qui vol sortir, s’apunta. Per cert, que estem encantats d’embarcar a gent. Des d’aquí convidem als socis que vulguin, a provar a navegar en vela llatina. Si estan interessats en conèixer, que contactin amb naltrus.

Teniu relleu generacional?

Sí, entès com a persones amb més de 30 anys, interessades en difondre el patrimoni marítim de Cambrils i en tenir la sensació de navegar utilitzant maniobres i vocabulari exclusiu. El relleu generacional entès amb infants o adolescents també el treballem. Així, una de les activitats que vam fer en la commemoració dels 25 anys va ser amb totes les Escoles i Instituts perquè l’alumnat i professorat cambrilenc conegués de primera mà la nostra associació. Intentem fer molta difusió tant amb premsa com amb les administracions.

Està vivint un bon moment l’Arjau?

Penso que l’Arjau està vivint un dels seus millors moments perquè ens relacionem amb l’entorn amb seguretat, confiança i  amb el suport de la resta d’actors d’aquest nou escenari que és el Port de Cambrils. I no oblideu que ens agradarà ensenyar-vos el que fem a la mar i en terra.