Aquest divendres ets un dels candidats a millor navegant de l’any en un 2018 ple d’èxits. Quin balanç fas d’aquesta temporada?

El 2018 era l’any on teníem el primer gran objectiu, classificar el país per als JJOO de Tokyo i això ho vam aconseguir amb la medalla de bronze en el Campionat del Món de Classes Olímpiques a Aarhus ( Dinamarca ) el passat mes d’agost. També ha estat un any de treballar fort ja que després del Campionat del Món els últims mesos de l’any hem estat entrenant entre Japó i Australia.

Fa poc més d’una setmana tu i el teu company us heu penjat la medalla de bronze en el campionat nacional de 470 als Estats Units. Quina bona manera de començar l’any. Quins són els objectius per a aquest 2019?

Molt contents d’aquest resultat, sobretot perquè era la primera regata on ens podíem mesurar de cara al futur, després de la nostra llarga pre-temporada. El nostre objectiu d’aquest any és treballar dur i continuar millorant

Durant el 2018 heu protagonitzat una pretemporada amb entrenaments i competicions a Australia i Japó en la que heu demostrat un gran estat de forma. Per quin motiu heu triat aquests dos països? Què tal l’experiència?

Una manera d’organitzar-se per poder entrenar, és buscar companys i nosaltres vam tenir la sort de poder compartir entrenaments amb l’equip olímpic japonès. Ens va permetre viure en primera persona la seva manera de preparar-se als camps de regates amb condicions similars a les de Tokyo. Després, un dels millors regatistes de la classe australiana ens va convidar a participar en el seu país en un parell de campionats i entrenar amb ells. Dues bones ocasions que hem aprofitat i de les que hem après molt.

Aquest estiu hem descobert també la teva vessant més solidària com a voluntari a Palu, Indonèsia després de patir el terratrèmol i posterior tsunami. Quin record tens de l’experiència?

El lloc era desolador, el mar havia arrassat amb tot. Jo estava en el país de vacances i no em podia girar d’esquena, així que vaig decidir anar cap allà. Vaig ajudar a tot el que vaig poder, i una de les parts més emocionants va ser quan em vaig dedicar a jugar amb els nens i distreure’ls d’aquella desgracia i veure que ja eren capaços de somriure i gaudir, ja que la vida els hi havia donat un altra oportunitat. Això és una bona lliçó de vida. Sempre els portaré al meu cor.

Quin consell els hi donaríeu als alumnes de l’equip de regates del CNCB que s’emmirallen en els vostres èxits i professionalitat?

Que gaudeixin de l’esport que fan, del seu contacte amb la natura, dels companys que aniran fent i que treballin força i que juguin net de cara a aconseguir anar creixent com a esportistes .

Sabem que no estaràs present a l’entrega de premis ja que esteu a EE.UU. A qui t’agradaria dedicar el premi en cas de ser el guanyador?

Dedicaria el premi a totes les persones de l’equip que som ara, les que han estat importants durant la meva carrera esportiva i que han treballat per que arribem on estem i a tots els espònsors i institucions que ajuden i que sense ells seria impossible.