Els regatistes del CNCB Marc Miró i Guillem Cañardo recuperen forces aquests dies per afrontar la segona etapa de la regata transoceànica Mini Transat La Boulangère que es va iniciar l’1 d’octubre a la ciutat francesa de La Rochelle i que diumenge passat arribava al seu equador amb la finalització de la primera etapa a les Illes Canàries. A la seva arribada hem pogut parlar amb els dos regatistes del CNCB perquè ens expliquessin com ha anat aquesta primera part de l’experiència i com encaren la part final de la regata que s’iniciarà l’1 de novembre.

Balanç positiu

Tots dos coincideixen en assenyalar que el balanç de la primera etapa ha estat positiu malgrat les dificultats. “L’objectiu fonamental era arribar”, comenta Guillermo. El mateix opina Marc, tot i que destaca que l’arrencada de la regata no va ser gens fàcil per a ell. “Vaig tenir una sortida molt complicada, només sortir de port una drissa va decidir sortir volant amb les banderes al cel, després es va parar el GPS-AIS que sumat al fet que plovia i hi havia mala visibilitat,  ha resultat una sortida desafortunada “, assegura. Malgrat això Miró va poder anar solucionant aquests problemes amb un enfocament positiu de la regata. Guillermo Cañardo també va haver de solucionar problemes sobre la marxa. “El més complicat ha estat gestionar la manca d’energia per avaria del generador de metanol, el que ha suposat un gran problema per la impossibilitat de disposar de pilot automàtic fins arribar a una zona propera en només dos dies després del pas de Finisterre”, recorda.

Sovint les dificultats que cal anar superant al llarg de la regata no tenen a veure amb problemes tècnics, tal com explica Marc Miró. “En el meu cas va ser complicat la gestió de la son i el cansament, juntament amb el fet que em vaig cremar una mica la cama dreta, va ser un accident per excés de confiança”, assegura.

Però evidentment els aspectes positius superen les dificultats i són la base perquè Marc i el Guillermo segueixin optimistes i amb molts ànims per encarar aquesta segona etapa. Cañardo recordava que ha gaudit de grans moments aquests primers dies “surfejar onades amb vent en popa a 15 nusos, o navegar sobre la luminescència del plàncton acompanyat de dofins”, no té preu. Marc, que participa en la regata per primera vegada, conclou que una de les sensacions més agradables aquests dies ha estat “veure com em vaig adaptant a les exigències de la cursa”.

Més vent, més pluges tropicals

La segona etapa s’iniciarà el dia 1 de novembre des de Las Palmas i té com a destinació final, Le Marin, a l’illa caribenya de la Martinica. En aquesta ocasió el perfil de la regata canvia i els dos regatistes assumeixen que la dificultat augmenta. Segons explica Guillermo, que ja va prendre part en la Mini Transat La Boulangère l’any 2015, “és més llarga, sense terra en les proximitats i amb un règim de vents dominant de popa pels vents alisis . Són més freqüents els ruixats tropicals encara que per la latitud no passarem fred “, comenta.

Menys problemes tècnics i més menjar

Un dels objectius principals de tots dos regatistes és que els problemes tècnics no es repeteixin i que els permetin avançar sense dificultat. “M’agradaria no tornar a tenir problemes tècnics, també hauré de vigilar de carregar més menjar, ja que a la primera etapa he arribat molt just”, comenta. Marc, per la seva banda confia que la disminució de problemes tècnics li permeti millorar el seu resultat final .

Mentre i a l’espera de l’inici de la segona etapa, tots dos aprofiten aquests dies per recuperar-se, descansar o posar a punt el vaixell. A més Guillermo Cañardo continuarà fent difusió del seu projecte solidari amb Open Arms. Esperem que tots dos carreguin piles de nou per iniciar la segona etapa amb totes les forces possibles. Molts ànims!