Entrevista a Albert Pagès: “M’agrada navegar per la sensació del vent, el fet que no et molesta ningú, la llibertat que et dóna”.

Nascut a Barcelona fa 62 anys i soci de Club Nàutic Cambrils des de fa 15, Albert Pagès va entrar al món de la nàutica per tradició familiar. El seu avi ja navegava, eren estiuejants a Salou i el seu pare es va fer soci de Club Nàutic Salou. De petit sortia amb la seva família a navegar i pescar, de jove va continuar amb l’afició i amb la seva dona visitava sovint Cambrils, ciutat de la qual es van enamorar. El 2005 va comprar la seva primera zodiac i sortir molt a navegar els va fer donar el pas: es van fer socis de Club Nàutic Cambrils. Ara, mira enrere i assegura que el Club Nàutic Cambrils és un Club de gairebé un 10.

Com va començar amb la seva afició pel mar?

Sempre he estat vinculat al mar. A Premià de Mar vivíem davant del mar i aquí també. Als 16 anys anava a pescar per Vilafortuny, que es pescava un munt, anaves mitja horeta i treies un cubell de peix. Ara això s’ha acabat. Abans pescava molt. Però ara, sol, i no pesco, m’avorreixo. No pescar res em desmotiva. No hi ha peix.

I per Cambrils?

Jo coneixia Cambrils quan hi havia una platgeta aquí i quatre barquetes i el varador antic. Tiràvem les barques per unes vies que hi havia aquí.

Als 20 anys ja vam venir a viure aquí, amb la que és ara la meva dona. A mi m’agrada Cambrils. Cada cap de setmana veníem amb la moto a fer l’aperitiu aquí. Ens vam comprar darrera del pi rodó una casa.

Vaig començar amb una zodíac petiteta, perquè els meus fills eren petits. Anàvem per Mont-roig. Després una altra més gran i n’he tingut quatre més. Vam estar llogant durant un any, vaig veure que era lo nostro, a la meva dona li encanta el mar, des del maig sortim al mar fins a l’octubre. I em vaig fer soci. 

Recentment s’ha canviat d’embarcació…

Em vaig canviar el barco fa un any a una zodíac de set metres, perquè em resulta més pràctica i còmoda.

Què li agrada de navegar?

La sensació del vent, el fet que no et molesta ningú, la llibertat que et dóna. Anem la dona i jo o amb els amics, riem, anem a dinar per l’Ebre, passem el dia, fondegem. Estàs amb el teu nucli, t’ho passes bé. El moviment del mar m’omple. Jo vull mar.

Ha notat un augment d’embarcacions en els darrers temps?

He vist molt de moviment, perquè m’he mogut molt per la costa aquest estiu i he vist un augment bastant important sobretot d’embarcacions de lloguer.

Fa quinze anys que és soci. Ha viscut molts canvis des de llavors. Com creu que ha evolucionat el Club ?

Favorablement en tots els aspectes. Et diria un 10 però no poso deus perquè sempre hi ha aspectes a millorar. Des de fa un any hi ha una millora en general de tot. Hi ha molta més netedat als lavabos, higiene als pantalans, desinfecció de les portes. L’atenció de Marineria. Jo mai demano ajuda, perquè el meu barco és petit, però si em veuen que arribo, venen i és un detall. Les instal·lacions han millorat. El varador mateix. Dóna un molt bon servei. Ara està tot millor pensat pel benefici del soci.

El Claus, el nou gerent, és una persona que es passeja els caps de setmana pels pantalans. Vol conèixer el soci personalment. I això al soci li agrada. D’aquesta manera s’assabenta de coses que d’una altra manera no sabria perquè el soci no aniria a explicar-li. I pel que fa al personal que hi ha ara, en general, també. La seva predisposició,  simpatia i eficiència es noten.

Considera que el projecte i resultat de les obres de renovació són les adequades?

Sí. I acabaran sent més. Estic molt satisfet amb el que s’ha fet. Jo que les he vist i les veig, noto un canvi abismal.

A algú que dubta en fer-se soci del CNCB, què li diria perque faci el pas?

Per una senzilla raó: estàs integrat al municipi. Quants clubs de Catalunya tenen aquesta ubicació? Aquí estàs a primera línia, té un valor afegit que no tenen els altres.

Veig que vostè n’està content de ser-ne soci.

Jo vinc al Club per gaudir i passar-m’ho bé, no m’agraden les discrepàncies dels darrers temps. El Nàutic és una afició. S’ha de respectar a tothom i els pensaments que tinguem. Això és un club de socis, no una marina. És evident el treball que es fa i que s’ha fet. I endavant!

Facebook Comments

Deixa un comentari